REFREDAT I GRIP

                                                                     REFREDAT I GRIP

                                 CONCEPTE

símptomes refredat

Les infeccions respiratories agudes d’origen viral donen lloc a quadres clínics molt diversos, com són rinitis,faringitis, laringotraqueobronquitis, bronquitis, bronquiolitis i neumonía.

El refredat  és normalment afebril ( sense febre ) i cursa amb inflamació d’alguna o totes les vies aèries, incluient el nas, els sinus paranasals, la laringe, i sovint,la tràquea i els bronquis.

La malaltia comença amb molèsties nasals o faríngees, acompanyades d’esternuts, rinorrea i malestar general.

Típicament es tracta d’una enfermetat afebril però en alguns pacients pot haver-hi febre de 38º a 39º C, especialmente en nens petits, però  no sol durar més de tres o quatre dies.

La faringitis sol presentar-se de forma precoç, mentre la laringitis i la traqueítis, aquesta última amb opresió retroesternal  (per radera l’esternon ) i cremor, varíen en freqüència i intensitat depenent del individus i l’agent etiològic ( el que causa l’enfermetat ).

Les secrecions nasals són aquoses abundants durant els dos primers dies, per tonar-se mocs purulents posteriorment ,el qual  no indica, almenys necessàriament, l’existència de sobreinfecció bacteriana.

La major viscositat de la secreció mucosa afavoreix l’aparició de tos seca, amb esput escàs, que a vegades dura fins a un parell de setmanes. No obstant això, convé recordar que la tos permet moure les secrecions que s’acumulen per sota de la garganta, per tant , no hi han raons per a suprimir-la. Si el nen menja bé i respira amb normalitat, la tos no és motiu de preocupació, tot i que resulti molesta.

En absència de complicacions, els símptomes solen desaprèixer en 4-10 dies. En nens els refredats són procesos benignes i autolimitats ( es curen per si mateixos ). La majoria millora en un plaç de 5-7- dies, tot i que la tos i els mocs poden tardar fins dos i tres setmanes en desaparèixer per complet.

La  Grip es caracteritza típicament per un quadre d’aparició brusca de febre ( entre 38º i 40º C ) de uns 3 a 7 dies de duració, acompanyada de cefalea ( mal de cap ), tos seca, falta de gana, dolor al deglutir ( odinofagia ), dolor muscular, cansanci i malestar general. El periode d’incubació és de 1 a 3 dies. En algunes ocasions, certs símptomes com la tos o l’astènia ( ganes de no fer res ) poden dura fins a 15 diesdesprés de la resolución del quadre clínic agut.

 Definició de grip segons  la ECDC ( European Center for Disease Prevention and Control ) :

·         Aparició súbita dels símptomes , i almenys, un dels segúents quatre símptomes generals :

o   Febre

o   Fabrícula

o   Malestar general

o   Miàlgia

·         I, almenys, un d’aquests tres símptomes respiratoris :

o   Tos

o   Dolor de garganta

o   Disnea

·         I absència d’una altra sospita diagnòstica

CARCTERÍSTIQUES	GRIP	REFREDAT
INICI	SÚBIT	PAULATÍ
FEBRE	38-41ºC	RARA
MIALGIES	SI	NO
CEFALEA	MOLT INTENSA	RARA
TOS PRODUCTIVA	NO	SI
DOLOR LUMBAR	SI	NO
ESTERNUTS	RAR	SI
ODINOFAGIA	A VEGADES	SI
IRRITACIÓ OCULAR	A VEGADES	SI
SECRECIÓ NASAL AQUOSA	A VEGADES	SI (PRIMERS DIES )

EPIDEMIOLOGIA

Les infeccions respiratòries d’origen víric són responsables de la meitat de totes les infeccions agudes  i fins el 80% en el cas dels nens. Elsa nens tenen un promig de 6-8 episodis anuals, el que suposa una freqüència quatre vegades superiors respecte els adults.

La major incidencia en la infancia es deu a la inmadurès del sistema immunològic . La assistència a les llars d’infants és un factor de risc, i la freqúència dels refredats augmenta amb el número de nens al grup.

Tenen carácter estacional, predominant en els mesos freds, generalment entre octubre i març, pel que es pot pensar que el nen sempre està refredat.

virus de la grip

La via de transmissió dels virus catarrals són la aèria i la auto innoculació nasal o conjuntival. Els rinovirus arriben a les mans per gotetes expedides pels malalts o per les mans d’aquests. La enfermetat es manifesta a les 48-72 hores del contagi.
 

Per la seva part, la grip es difon en una comunitat en un temps de 8 a 6 setmanes. Es propaga a través de partícules aèries microscòpiques mitjançant el contacte estret entre els individus, especialmente en les époques de fred. Habitualment, la propagació ocurreis en forma d’epidèmia, i només excepcionalment ho fa com pandèmia.

ETIOLOGIA

Les infeccions respiratòries agudes virals estan produïdes per més de 200 serotips, corresponent a 12 grups de virus, entre els quals destaquem els rinovirus, grip A i B, parainfluenza, adenovirus, virus sincitial respiratori, coronavirus, enterovirus, bocavirus, metaneumovirus,, herpesvirus i alguns serotips de coxackievirus i virus ECHO. En el 20-30% dels casos l’agent etiològic roman sense identificar.

El refredat comú es causat per  una amplia diversitat de virus: rinovirus, influença, parainfluenza, respiratori sincital, coronavirus, adenovirus, certs virus ECHO i els coxsackievirus. La causa de refredat comú guarda una estreta relació estacional.

A part de la exposició als virus causants, els factors que poden facilitar-la infecció són : fatiga excessiva, estrès emocional, alteracions rinofaríngies al·lèrgiques o fase intermèdia del cicle menstrual.

TRACTAMENT

La majoria dels experts coincideixen en senyalar que la vacunació antigripal és la millor arma per a combatre la grip. L’època recomanada per a la vacunació inclou els mesos de setembre i octubre. D’aquesta manera una vegada administrada la vacuna , la protecció eficaç comença entre 7 i 10 dies després i dura fins a 6 mesos. El que fa que sigui necessari la vacunació anual. La eficàcia de la vacuna de virus inactivats oscil-la entre el 70 i el 90% en pacients sans i pot ser algo inferior en ancians.

En l’actualitat es recomana la vacuna contra la grip estacional :

•     Persones majors de 65 anys
•    Adults i infants amb patologia crònica de base ( diabetis, EPOC, insuficiència renal, etc... ) així       com les persones que conviuen amb ells.
•  Grups amb capacitat de transmetre la grip a persones , això és ,personal sanitari,treballadors socials, treballadors en llars per a la gent gran.

vacunació

 

Els tractaments farmacològics antigripals específics són :

Inhibidors de la neuraminidasa Zanamivir i Oseltamivir. La unió d’aquests fàrmacs a la neuraminidasa impedeix la sortida del virus recent formats en la cèl-lula infectada i evita així la seva diseminació pel organisme.

La eficàcia d’aquests medicaments depèn de quan s’administren; només són útils si es fa en les primeres 48 hores després de manifestar-se el primers símptomes ( període on és més difícil distingir entre grip i refredat comú ). L’eficàcia és major en pacients amb febre.

La reducció global de la duració dels símptomes oscil-la entre les 24 i les 36 hores. La aparició de resistències és excepcional.

No existeixen medicaments per curar el refredat. El tractament, per tant, serà alleujar els símptomes, molts dels quals són compartits amb la grip, d’aquí que es facin servir els mateixos medicaments pal-liatius.

Els antibiòtics no són efectius, donada la seva etiologia viral d’aquests processos i només es tenen que utilitzar per indicació del metge quan sospiti d’infecció bacteriana.

Al marge de la utilització de diversos fàrmacs per aconseguir la reducció o desaparició dels símptomes associats, existeixen una sèrie de mesures de caràcter general que són molt aconsellables en els pacients afectats per la grip o refredat :

•      Augmentar el consum de líquids, especialment en els nens.

•      No forçar a menjar al pacient, és normal que no tingui gana.

•     Evitar fumar en l’entorn del pacient.

•      Humidificar l’ambient.

•      Evitar els locals tancats o mal ventilats.

•       Evitar els canvis bruscs de temperatura.

•        Repòs al llit ,però evitant un excessiu abric. Un coixí o una manta posada sota el matalàs poden facilitar la respiració dels nadons.

•       La utilització de caramels o una combinació de mel i llimona en aigua produeixen una reducció de la irritació en aquest nivell, pel seu efecte demulcent sobre la mucosa faríngia.

•       Si el moc és espès i l’embús nasal resulta molest, es pot utilitzar  sèrum salí en les fosses nasals, especialment abans dels menjars i a l’hora de anar a dormir.

•      La manera més útil de prevenir la disseminació dels refredats i la grip és el rentat freqüent de les mans per part de tots els membres d’una família. És convenient utilitzar mocadors d’un sol ús per tapar-se la boca i el nas al tossir i esternudar.

 En el cas del refredat no existeix ni vacuna efectiva ni tractament etiològic, per tant, les alternatives disponibles es limiten exclusivament als controls dels símptomes.

•          Analgèsics / Antipirètics :  S’utilitzen per alleujar la febre, el dolor de la gola, cap i altres localitzacions i el malestar general. Els més utilitzats són el paracetamol i l’ibuprofè.

•          Descongestionants : Són agents actius sobre els receptors alfa adrenèrgics i per tant provoquen la constricció dels vasos que reguen la mucosa nasal. La reducció subsegüent del flux sanguini fa disminuir la congestió i facilita la ventilació. Els principis actius descongestionants més utilitzats que formen part de les associacions antigripals són fenilefrina, fenilpropanolamina, i pseudoefedrina. Altres principis actius utilitzats amb menys freqüència en aquests tipus de preparats són xilometazolina, efedrina, tramazolina, i oximetazolina.

•     Antihistamínics : Prevenen la alliberació de la histamina, això provoca una vasodilatació profunda, el augment de la permeabilitat capil·lar i el edema, i més en zones vascularitzades com el nas.Però en refredats i grip s’aprofita la se va activitat anticolinèrgica més que la antihistamínica, això és, disminuir la quantitat de moc segregat, alleujerant la rinorrea. També tenen un lleuger efecte sedant, fent més tolerable el repòs al llit. Els més utilitzat és la clorfenamina. Altres són bromfeniramina, tripolidina i doxilamina.

medicaments

•    Antitussígens : Només estan justificats la seva utilització en casos de tos improductiva que interfereixi  el son, això es don més en la grip que en el refredat. El dextrometorfà es tan eficaç com la codeïna i careix d’efectes sedants, analgèsics o adictius a aquesta. Per aquest motiu es considera l’antitussígen d’elecció en nens.

•   Mucolítics i Expectorants : Els mucolítics disminueixen la viscositat de la secreció de la mucosa bronquial, per tant, facilita l’expulsió de l’esput. Un dels més utilitzats és la acetilcisteína.  Els expectorant estimulen els mecanismes d’eliminació, com el moviment ciliar que impulsa la secreció fins la faringe per ser eliminat per expectoració o per deglució.

Aquests medicaments es poden utilitzar com a tals  o be formant combinacions amb l’intenció de cubrirtotes les possibilitats amb un sol producte. Aquestes combinacions ofereixen resultats satisfactoris amb un marge raonable de seguretat, sempre que el seu ús s’ajusti a les indicacions i dosi establertes.