NUTRICOSMÈTICA
Què són els nutricosmètics ?
Podem definir els nutricosmètics o cosmètics nutricionals com el complement
alimentari amb fins cosmètics, es a dir , que actuen des de l’interior del
nostre organisme per a mantenir el nostre
equilibri fisiològic de la
pell, el cabell i les ungles, millorant
així el seu aspecte.
L’estat nutricional de una persona es reflexa en l’aspecte de la seva pell,
i una deficiència de certes vitamines , minerals, aminoàcids, àcids grasos
essencials i altres substàncies
repercuteixen negativament sobre aquest.
Aquestes molècules tenen que estar disponibles en quantitats adeqüades en
el òrgan o teixit sobre el qual han d’ actuar, en aquest cas , sobre la pell i
les fàneres (estructures complementàries de la pell, o que sobresurten, es a dir, ungles i pèls ).
| NUTRICOSMÈTICS |
No obstant això, en general, l’aport necessari d’aquestes substàncies s’aconsegueix
mitjançant una alimentació equilibrada, a vegades el nostre estil de vida no
ens ho permet, a més, el pas del temps i els canvis metabòlics pels que passa
una persona al llarg de la seva vida pot fer que aquests nutrients no arrivin
als seus substrats en concentracions òptimes.
Els nutricosmètics actuen “ de dins a fora”, i estan formulats amb ingredients
funcionals relacionats amb el manteniment i integritat de la pell, i la
prevenció del fotoenvelliment ; també són moduladors dels procesos implicats en
patologies de la pell, com és el cas dels procesos antiinflamatoris. Des de fa
més d’una dècada, aquests complements orals es combinen amb els tractaments
cosmètics clàssics aplicats per via tòpica i actuen de forma sinèrgica amb
ells.
Quines condicions han que complir ?
- Seguretat : Segons la normativa europea, en general els complements alimentaris han de complir determinats criteris de seguretat, dosi i estabilitat. La dosi de vitamines i minerals han de respectar les quantitats diàries recomanades i ser compatible amb els aportacions diàries d’una alimentació equilibrada
- Biodisponibilitat : S’ha de garantir que els ingredients actius arribin en quantitats suficients des de el tracte gastrointestinal fins al torrent circulatori, i d’aquí a la pell i al cabell. Per exemple el zinc s’asimila millor en forma de gluconat que de sulfat, i els àcids grassos omega 3 necessiten vitamina C per arribar a totes les capes de l’epidèrmis.
- Puresa : Les matèries primeres han de complir el criteri de puresa indicats en la legislació. Per a evitar contaminacions, els aminoàcids ensofrats ( cistina, metionina ) s’obtenen mitjançant síntesi, en lloc d’obtenir-se a partir de productes d’origen alimentari.
- Tecnologia : Els avenços tecnològics permeten l’obtenció de cada vegada més ingredients actius, per exemple certs probiòtics seleccionats de mils de cepes. Però,existeixen limitacions tecnològiques que obliguen a utilitzar extractes de Te per obtenir catequines o altres polifenols.
- Eficàcia : Ha de ser demostrada científicament i ha d’ anar més enllà de les referències bibliogràfiques de la activitat de cada principi actiu per separat. En condicions ideals, ha de comptar amb la realització d’estudis in vitro i d’estudis clínics doble cec davant placebo realitzats en humans. Desafortunadament aquests estudis són encara molt escassos.
- Sinèrgia : Si és possible, s’ha de buscar el sinergisme entre principis actius. Ës el cas de l’associació de vitamines E i C : La vitamina E pot regenerar els seus efectes antioxidants en presència de vitamina C.
VITAMINES
S’utilitzen tant per via oral
com per via tòpica per millorar la salut de la pell sent la primera via la més
efectiva. Donada la seva excel·lent seguretat. El seu baix cost, i l’alta
acceptació dels consumidors,
les vitamines s’inclouen amb molta freqüència en els productes nutricosmètics.
- VITAMINA C : També coneguda com àcid ascòrbic, és un potent antioxidant i també actua com a cofactor en nombroses reaccions enzimàtiques. S’ha de subministrar amb l’alimentació, ja que el cos humà es incapaç de produir-la. S’estima que el reservori corporal és de 1500 mg, xifra que disminueix notablement amb l’exposició als rajos U.V. La quantitat diària recomanada és de 60 mg dia, està present en majors concentracions en fruites i vegetals frescos. La deficiència de vitamina C causa escorbut. Les seves funcions són :
| vitamina C |
| Taronja. Font de vitamina C |
o
Propietats antioxidants : El paper
antioxidant de la vitamina C consisteix, principalment, en la recuperació de l’activitat
de la vitamina E que ha estat oxidada per radicals lliures. Per aquest motiu, s’utilitzen
combinades en el mateix preparat.
o
Envelliment cutàni : La vitamina C,
com cofactor enzimàtic, és imprescindible per a la biosíntesi de col-làgen, ja
que actua sobre l’unió dermoepidèrmica i augmenta la producció de certes proteïnes
de la matriu extracel-lular i el número de fibroblasts. Per tant, s’utilitza
per a pal·liar els efectes del envelliment com les arrugues, línies d’expressió
i pèrdua de firmesa.
o
Restabliment de la funció barrera de la pell
: En pells seques la quantitat
de ceramides del cement lipídic disminueix, pel que es veu alterada la funció
barrera de la epidermis. La vitamina C millora el perfil lipídic i augmenta la
síntesi de ceramides, sobre tot de les polars.
| aliments rics en vitamina E |
o
Efecte antioxidant : És un
antirradical lipòfil molt potent, es a dir, finalitza les reaccions en cadena
de peroxidació de lípids causades per radicals. Com s’ha comentat anteriorment
actua de forma sinèrgica amb la vitamina C.
o
Disminueix la degradació del
col-lagen per l’enzim col-lagenasa. Però aquest efecte només ha estat demostrat
in vitro.
o
Estudis recents li atribueixen
propietats fotoprotectores, anticarcinògines i estabilitzadores de la barrera
cutània.
| vitamina E |
VITAMINA
A i derivats :
| productes rics en vitamina A |
Els àcids grassos essencials es
coneixen també com a vitamina F. Es tracta dels àcids omega-3 i omega-6 , on
els seus representants més freqüents en la natura són els àcids alfa-linolènic
i linoleic, respectivament. No poden ser sintetitzats per l’organisme, i han de
ser aportats per la dieta, sent les seves principals fonts alimentàries els
olis vegetals ( p.e. l’oli d’onagra ), nous i cereals ( omega-6 ), peix blau ( omega-3 ).
| aliments ric en omega-3 i omega-6 |
Els àcids grassos formen part de
fosfolípids i glucolípids, components majoritaris de les membranes cel·lulars.
Una aportació dèbil o mal equilibrada o una assimilació incorrecta dels lípids
per la epidermis condueixen a una capa còrnia que no compleix la seva funció
barrera. La pell apareix aleshores seca, empitjorant aquest fenomen amb l’edat.
La aportació, en quantitat adaptada a la dieta, de omega-3 i omega-6 específics
és interessant per a contrarestar un desequilibri alimentari freqüent. És
important assegurar que els àcids grassos poliinsaturats tinguin una bona
biodisponibilitat. S’ha demostrat en diferents estudis que els que tenen una
major biodisponibilitat són els que provenen de l’oli de pipes de grosella negra
( Ribes nigrum ) i del peix.
COENZIMA Q-10
La coenzima Q-10 o ubiquinona no
es considera una vitamina perquè és sintetitzada per l’organisme i es troba en
totes les cèl-lules. Ës un cofactor enzimàtic primordial en la síntesi d’ATP,
moneda energètica de la cèl-lula. A més , posseeix propietats antioxidants,
encara que inferiors a les de les vitamines C i E.
Varis estudis demostren els
efectes antienvelliment de la coenzima Q-10, encara que el mecanisme no està
ben aclarit.
coenzima Q-10
Els compostos polifenòlics presents en els vegetals els
protegeixen del dany oxidatiu de les radiacions ultra violetes. Poden
dividir-se en àcids fenòlics, àcids hidroxicinàmics i flavonoides. Els més
utilitzats en nutricosmètica són els flavonoides, que són generalment de color
groc i tenen accions antioxidants, antiinflamatòries i vasoprotectores , entre
altres. A continuació es descriuen els compostos fenòlics més comuns en
preparats nutricosmètics :
·
Llavors de soja : Genisteína i Daidzeina funcionen com fitoestrògens
quan s’administren per via oral. Alguns dels seus efectes sobre la pell s’han atribuït
a la seva acció estrogènica en dones post-menopàusiques. A més de les seves
propietats antioxidants, posseeixen la capacitat d’estimular la producció de col·lagen,
tant si són administrats per via oral com tòpica.
| llavors de soja |
·
Curcumina : És un flavonoide
procedent del rizoma de Curcuma longa, molt utilitzat com a colorant groc. In
vitro, ha demostrat tenir acció antioxidant i antiinflamatòria. Actualment s’estudia
la seva administració en el tractament del melanoma.
| Curcuma longa |
·
Silimarina : S’obté del fruit del
card marià ( Silybum marianum )i es una barreja de compostos, principalment de
tres flavolignants : silibinina,
silicristina i silidianina. Poseeix propietats antiinflamatòries,
antioxidants i antiproliferatives. A més ajuda a reparar el dany produït per la
radiació U.V. en l’ADN.
 |
| Card marià |
·
PygnogenolR : És un
producte registrat procedent de la escorça del pí marítim francès (Pinus pinastre
). Es tracta d’un extracte hidrosoluble que conté diversos compostos flavonoides
i polifenòlics. La seva acció antioxidant s’atribueix a la seva reducció de la vitamina
C que ha estat oxidada per radicals lliures. I aquesta retorna la vitamina E a la seva forma activa. També
actua com a vasoprotector i activador de la microcirculació, pel que és un
ingredient utilitzat en preparats anticelulítics.
 |
| pygnogenol. Producte registrat |
·
Ginkgo : Les fulles de Ginkgo biloba
són riques en flavonoides ( p.e. quercetina
) i lactònes terpèniques ( ginkgòlids i
bilobàlids ). A més de la seva activitat antioxidant, l’extracte de ginkgo
ha demostrat in vitro una acció antiinflamatòria i un efecte positiu sobre la
producció de fibroblasts i col-lagen.
 |
| Gynkgo biloba |
·
Te verd : Les fulles de Camellia
sinensis presenten una alta concentració de polifenols del grup de les catequines. La epigalocatequina-3-galato és el compost polifenòlic amb més poder antioxidant.
L’extracte de te verd ha estat àmpliament estudiat com anticarcinogen i
vasoprotector.
| Camellia sinensis |
·
Resveratrol : És un compost
polifenòlic que es troba principalment en la pell i llavors de raïm ( Vitis vinífera
), arrel i rizoma de Polygonum cuspidatum, així com en el vi negre. En l’actualitat
,és ampliament utilitzat per la seva elevada potència antioxidant i ha
demostrat propietats antiproliferatives i antiinflamatòries.
| fonts de resveratrol |
MINERALS
· Zinc : En absència de zinc es para tot el creixement cel·lular,
ja que l’activitat de més de dos-cents enzims depenen d’ell. En concret és
necessari per la síntesi de queratina i
intervé en la degradació del col·lagen i l’elastina. És un inhibidor de la
5-alfa-reductasa tipus I, enzim implicat en l’alopècia i la hipersecreció
sebàcia. La absència de zinc es tradueix en ungles trencadisses, taques
blanques i disminució del creixement del cabell. La quantitat diària recomanada
és de 10 mg, i al voltant del 80% de la població no assoleix aquesta quantitat.
La absorció de zinc és millor quan es troba en forma de gluconat que de sulfat,
i la taurina augmenta la
incorporació de zinc per part dels fibroblasts.
 |
| zinc |
·
Seleni : És un micronutrient
essencial de l’organisme. Actua com a cofactor en la reducció d’enzimes
antioxidants com la glutatión-peroxidasa. La quantitat diària recomanada de
seleni és de 55 micrograms, i el seu dèficit s’ha relacionat amb la degeneració
del cartílag.
| seleni |
·
Calci : És el mineral més abundant
del cos humà, i el 99% es troba a l’esquelet. Però l’1% restant és vital per la
bioquímica interna. Té efecte sobre l’excreció de grasses : quan la
concentració de calci és elevada, disminueix la lipogènesi i augmenta l’excreció
de lípids. Per aquest motiu, es creu que pot tenir un efecte beneficiós en la cel·lulitis.
 |
| fonts de calci |
GLUCOSAMINA
És un aminopolisacàrid, combinació de glucosamina i glucosa.
En els fibroblast i condròcits, la glucosamina s’incorpora en cadenes llargues
conegudes com glicosaminoglicans, i finalment en unes estructures més grans,
conegudes com a proteoglicans. Tenen activitat sobre el cartílag, redueixen la inflamació i el dolor en
persones amb artritis. S’ha demostrat també l’efecte de la glucosamina sobre la
síntesi del col·lagen en la dermis, i s’inclou en preparats anticel-lulítics.
La dosi recomanada per la legislació europea en suplements alimentaris és de
250 mg/dia.
 |
| articulació |
AMINOÀCIDS ENSOFRATS
La taurina és considerada
un aminoàcid essencial condicionat, ja que, tot i que deriva de la cisteïna i pot ser sintetitzada pel
nostre organisme, en ocasions es troba en quantitats insuficients. És essencial
pel cabell, i ha demostrat tenir propietats protectores del bulb pilós per
oposar-se al procés de deformació i compressió d’aquest. Això fa que allargui
la vida i afavoreixi el creixement del cabell. Les quantitats de cisteïna es
veuen incrementades en situacions d’estrès. La seva biodisponibilitat per a
respondre a la demanda és sovint insuficient, d’aquí l’interès com a complement
alimentari. La transformació de cisteïna
a taurina requereix vitamina B6 i Magnesi.
 |
| taurina |
PROBIÒTICS
Són microorganismes vius que, quan es consumeixen en
determinades quantitats, tenen propietats beneficioses per l’hoste i milloren l’equilibri
de la flora intestinal. Posseeixen propietats moduladores del sistema
immunitari ; actuen en la alliberació de mediadors immunitaris ( citocines i immunoglobulines ) i en l’estímul
de cèl·lules fagocitàries. Poden desenvolupar un paper important en la homeòstasi
de pells sensibles o reactives.
 |
| probiòtics |
|
INDICACIÓ
|
INGREDIENTS ACTIUS
|
|
Envelliment cutani
|
Vitamines A,C i E, Licopè
Isoflavones de soja
Coenzima Q-10
Flavonoides : Te ver, Resveratrol.....
Seleni
|
|
Pell deshidratada
|
Àcids grassos omega-3 i omega-6
Licopè, vitamines C i E
|
|
Cel·lulitis
|
Glucosamina
Calci
Pycnogenol
Extracte de Te verd
|
|
Fotoprotecció oral
|
Carotenoides
Probiòtics
|
|
Enfortiment de cabells i ungles
|
Zinc , Seleni
Aminoàcids ensofrats ( Taurina, Cisteïna )
Te verd, Resveratrol.......
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada