ESTUDI ANTROPOMÈTRIC
L’estudi
antropomètric es aquell que es fa prenen mesures al nostre cos.
La valoració de l’estat nutritiu mitjançant paràmetres
antropomètrics té com objectiu determinar la constitució i composició corporal
prenen mesures de longitut i pes al nostre cos.
L’importància d’aquestes mesures radica en que la composició
corporal d’un individu està molt relacionada amb les condicions ambientals, com
és l’alimentació. A més resulta de gran utilitat pel control del creixement en
nens, així com per valorar els efectes de les intervencions nutricionals.
PARÀMETRES
ANTROPOMÈTRICS MÉS UTILITZATS
Els paràmetres més utilitzats són :
- - Pes i talla , i les seves diferents relacions
- - Circumferències corporals
- - Plegaments cutanis
Pes i Talla
El pes és un indicador global de massa corporal, fàcil d’obtenir. És especialmente útil en els nens, sobretot, quan s’ha seguit el seu desenvolupament.
Te que evaluar-se amb l’individu sense roba o ,com a mínim
,amb roba interior, i fer servir balances calibrades amb una precisió mínima de
0,5kg.
Normalment s’utilitza el pes relatiu, que és la relació entre el pes observat ( el que peses
) i el pes esperat ( el que diuen les taules
que deuries pesar ), comparant-lo amb l’estándar de referencia.
Això normalment s’expresa com un porcentatge per damunt o
per sota del estándar. Per aixó existeixen diferents taules de referencia.
El fet de que existeixen
diferentes taules dificulta la comparació dels resultats obtinguts en
diferents estudis.
També es pot utilizar el
pes referit al pes habitual,que ens proporciona información sobre els
canvis de pes del individu.
·
Pes ideal de Broca :
o
Talla ( cm ) – 100
·
Pes óptim :
o
Homes : Pes ideal de Broca – ( Pes ideal de
Broca – 52 ) x 0,2
o
Dones : Pes ideal de Broca – ( Pes ideal de
Broca – 52 ) x 0,4
·
Pes ideal de Lundh :
o
Homes : 6 + 0,78 x [ Talla ( cm ) – 100 ] + 0,17
x Edat
o
Dones : 7 + 0,71 x [ Talla ( cm ) – 100 ] + 0,17
x Edat
·
Així es pot calcular la desviació del pes corporal respecte al ideal :
Pes
---------- x 100
Pes ideal
|
·
Index de
Lundh :
Pes – Pes ideal
---------------- x 100
Pes ideal
|
La Talla és el
paràmetre fonamental per valorar el creixement, però és menys sensible a les
diferències nutricionals que el pes, perquè només es afectat en situacions de
desnutrició prolongades, i especialmente en els nens. Es té que evaluar amb el
individu descalç, en bipedestació ( dempeus ), amb els talons tocant-se i amb
el plà de Frankfurt horitzontal (és el plà que uneix el nas amb l’occipital, es
a dir, tenim que estar amb el cap mirant cap endavant, ni cap el terra ni cap
el cel ). En els lactants i en nens menors de 2 anys s’obté la longitut amb el
nen en decúbit supí(estirat de cap per amunt horitzontalment al terra ) sobre
el tauler de medició col-locat sobre una superficie plana.
Aquest paràmetre per si sol té poc valor per evaluar l’estat
nutritiu; en canvi, resulta útil si es relaciona amb el pes.
Relacions Pes / Talla
L’index nutricional ( IN ) és la
relació entre el pes i la talla de l’individu a estudiar, i el pes i la talla
mitjos corresponent a la edat i sexe, expresat en porcentatge.
Pes actual / Talla actual
_______________________ x 100
Pes mig /
Talla mitja
|
Aquest paràmetre permet diferenciar diverses
situacions com :
·
Mal nutrició : IN < 90
·
Situació normal : IN 90 – 100
·
Sobrepes : IN 110-120
·
Obesitat IN > 120
Les curves de distribució del pes per a la talla són molt
utilitzades per a la población infantil
per la seva facilitat d’ús. Permeten fer un seguiment del creixement del nen i
valorar si es manté dintre d’uns limits
de variació normals, dintre dels percentil 10 y 90, ó 3 y 97 (segons els autors ). El percentil és
una mesura utilitzada en estadística de posició no central que et dona una idea
del percentatge del teu valor respecte al de la población estudiada.No obstant
aixó, aquestes curves de creixement només són fiables durant el periode de temps
en la que la distribució del pes per a la talla és independent de la edat, el
que succeeix des de els dos anys fins la pubertat. A partir d’aquest moment, és
preferible utilizar el IMC.
L’index de massa
corporal ( IMC ) o body mass index (BMI ), anomenat també index de
Quetelec, relaciona el pes amb el quadrat de la talla :
Pels adults existeixen valors de
normalitat i limits per establir diferents graus d’obesitat :
·
IMC < 20 Kg / m2 : Déficit
ponderal
·
IMC 20-25 Kg / m2 : Valors normals
·
IMC 25-30 Kg / m2 : Sobrepes u
obesitat en primer grau
·
IMC 30-40 Kg / m2 : Obesitat en segon
grau
·
IMC > 40 Kg / m2 : Obesitat en tercer grau
Per obtenir informació sobre la composició corporal s’utilitzen
altres paràmetres antropomètrics, com les circumferències corporals i els
plegaments cutanis.
Circumferències corporals
·
Perímetre
o circumferència craneal : Indicador de malnutrició severa e la primera infancia.
Resulta molt útil en nens fins a 4 anys.
·
Circumferència de la cintura : Mesura en el punt mig entre l’última vora costal (última costella ) i la cresta ilíaca (L’òs prominent de la cadera que fa que els pantalons no caiguin )
Circumferència de la cintura : Mesura en el punt mig entre l’última vora costal (última costella ) i la cresta ilíaca (L’òs prominent de la cadera que fa que els pantalons no caiguin )
·
Circumferència de la cadera : Presa en el punt de máxima circumferència sobre les natges.
Circumferència de la cadera : Presa en el punt de máxima circumferència sobre les natges.
·
Circumferència del braç : Indicador d’ús freqüent i amb gran interés en antropometría nutricional per ser sensible als canvis en els compartiments greixosos i musculars. Utilitzat, a més, per a la valoració de la massa muscular. Es medeix en el punt mig entre acromión i olécranon.
Circumferència del braç : Indicador d’ús freqüent i amb gran interés en antropometría nutricional per ser sensible als canvis en els compartiments greixosos i musculars. Utilitzat, a més, per a la valoració de la massa muscular. Es medeix en el punt mig entre acromión i olécranon.
·
Circumferència de la cuixa : En la zona de major diàmetre de la cama.
Circumferència de la cuixa : En la zona de major diàmetre de la cama.
·
Així mateix , resulta de gran importancia establir
relacions entre les diferents circumferències :
o
Relació
cintura / cadera : Proporciona información sobre la distribució de la grasa
corporal. Valors > 1 en els homes i > 0,9 en les dones, indiquen
un predomini de greix a nivel abdominal o tipus androide, que es relaciona amb
nombroses alteracions metabòliques com resistència a la insulina , risc
cardiovascular, elevació dels nivells d’àcids grasos, lliures, etc…Pel
contrari, els individus amb excés de greix corporal, però amb relacions
cintura/cadera inferiors, es considera que presenten una distribució del greix
corporal en les extremitats o de tipus ginecoide.
Plegaments cutanis
Les mesures dels plegaments cutanis es te que fer en els punts exactes i per un observador entrenat . No obstant això, la forma en la que es pren el plegament i la col-locació del lipocalibre pot afectar els resultats, ja que presenten una amplia variabilitat inter e intraobservador. En definitiva ,ha de ser un especialista entrenat en pendre les mesures.
Plegament tricipital : Es pren en la cara posterior del braç, en el punt mig entre la vora inferior del acromion i l'olècranon.
mesura del plegament tricipital |
Plegament bicipital : Es pren en el punt mig sobre le ventre del múscul bíceps , en la cara anterior del braç
mesura del plegament bicipital |
Plegament subescapular : Just sota de l'escàpula, formant un angle de 45 graus amb la columna vertebral.
mesura del plegament subescapular |
Plegament suprailíac : Pres per damunt de la cresta ilíaca, en la línea axilar mitja.
mesura del plegament suprailíac |
La mesura dels plegaments tricipital i abdominal també s’utilitza
com a indicadors d’adipocitat
genealitzada, o periférica i troncular, respectivament. A més, la relació
plegament subescapular / tricipital és un bon indicador de la distribució del greix corporal i es relaciona de forma
positiva amb el risc cardiovascular.
Valoració dels
compsrtiments corporals
La combinació d’alguns dels paràmetres abans anomenats (
pes,talla,plegaments cutanis, circumferències corporals ) mitjançant diferents
equacions permet estimar la densitat corporal , i calcular la masa grassa i
massa magra del individu.
Greix corporal
Podem fer-nos una
idea aproximada dels dipòsits grassos del
organisme si considerem que suposen el 25% del pes corporal. No obstant
això , hi ha altres mesures més fiables, com les obtingudes per les mesures
dels plegaments cutanis , aplicant diferentes fórmules o taules :
·
Equació
de Herrero i Fillat :
o
Homes : % Greix corporal = 14,29 +
0,20 x ( plegament abdominal ) + 0,82 x ( plegament tricipital )
o
Dones
: % Greix corporal = 21,28 + 0,31 x ( plegament abdominal ) + 0,82 x (
plegament tricipital )
·
Equació
de Womersley I Durnin :
o
Homes
: % Greix corporal =1,340 x IMC – 12,5
o
Dones
: % Greix corporal = 1,371 x IMC – 3,5
·
Fórmules en funció de la densitat : Existeixen
diferentes fórmules per a la determinació del greix corporal en funció de la
densitat com són :
o
Equació de Siri : Greix corporal ( % ) = [ (
4,95 / D ) – 4,50 ] x 100
o
Equació de Brozek : Greix corporal ( % ) = [ (
4,57 / D )- 4,14 ] x 100
On D és la
densitat calculada mitjançant les fórmules següents :
·
Homes 17-72 anys : D = 1171,5 – 74,4 x log (
suma dels plegaments )
·
Dones
16-62 anys : D = 1156,7 – 71,7 x log ( suma dels plegaments )
En la suma dels plegaments es consideren els plegaments
bicipital, tricipital, subscapular I suprailíac en mm.
Massa muscular
Igual que en el cas del greix corporal , podem considerar
que el compartiment proteic suposa el
30% del pes del’individu. A m’es de que es tracta només d’una aproximació,
no ens permet diferenciar entre el compartiment proteic muscular i el visceral.
Per a la mesura del compartiment muscular es poden utilizar mesures de
plegament cutani i circumferències. Per a la mesura del compartiment visceral
són més adequats els indicadors bioquímics, com la albúmina, i altres proteines
sériques.
·
Circumferència
muscular del braç ( CMB ) i del Àrea
muscular del braç ( AMB ) : El área muscular medeix la reserva proteica,
mentre que el área grasa del braç ens indica indirectament la reserva energética.
CMB = circumferència del braç (
cm ) – [ π
x tricipital ( cm ) ]
·
Modificacions de Frisancho y Heymsfield :
o
Homes : AMB ( mod ) = AMB – 10
o
Dones : AMB ( mod ) = AMB – 6,5
·
Equació
de Heymsfield :
o
Massa muscular ( kg ) = Talla ( cm ) x
0,0264 + 0,0029 x AMB ( mod )
També es poden combinar diferents
paràmetres antropomètrics i bioquímics , com ocurreix amb el índex de creatina
/ talla, indicador del compartiment proteic muscular.
Altres
métodes de valoració de la composició corporal
·
Mesura de l’aigua corporal total
Permet conèixer la
porció magra. Per mesurar-la, s’assumeix que l’aigua ocupa una porció fixe de
la massa lliure de greix ( 73,2% ). S’utilitzen isótops de deuteri i triti.
·
Mesura del potassi corporal
Representa la massa
magra formada per cèl-lules, excluient-se l’aigua extracel-lular i els minerals
ossis. S’utilitza potassi radiactiu, donada la major localització intra
cel-lular d’aquest element.
·
Resistència i conductivitat bioelèctrica
Aquest método es basa
en que la fracció magra condueix millor la electricitat que el compartiment
greixós. Per tant, es medeix la resistència que ofereix el cos al pas d’un
corrent eléctric. Aquesta resistència és inversament proporcional a la massa
magra.
·
Impedància bioeléctrica
Es relaciona amb la
fracció aquosa del cos. És un método de fácil aplicación, económic i que
requereix poc temps, pel que cada vegada és més utilitzat tant en cl’inica com a
investigación.
·
Gasos solubles en greix
És un método que es
basa en el fet de que determinats gasos són molt solubles en greix i poc en
medi aquós. S’utilitzen gasos inerts com ciclopropà i kriptó, que permeten
mesurar el contingut gras del cos considerant la captació del gas inert.
·
Densiometria
Té en compte que l’organisme
es composa de massa grassa i massa
magra, de densitats diferents i conegudes ( 1,100 g/ml la massa magra i 0,900
g/ml la massa grassa ). La técnica consisteix en pesar el cos dins i fora de l’aigua,
o en medir el volum corporal al sumergir-lo en un volum conegut d’aigua. En els
dos casos podem conèixer la densitat corporal total, i utilitzant les equacions de Siri o Brozek estimem la massa grassa. Es
té que medir el volum ocupat pel aire pulmonar, ja que pot contribuir en 1-2 L
al volum total corporal.
Resum
- La antropometría s'ocupa de la mesura de diferents dimensions i proporcions , amb l'objectiu de conèixer la composició corporal i les seves variacions.
- Els paràmetres que s'utilitzen més comunment en la pràctica clínica són el pes, la talla,els plegaments corporals ( entre ells el més utilitzat és el tricipital ) i circumferències corporals.
- Mitjançant mesures de pes i talla podem detectar desviacions de les mateixes dels paràmetres normals o habituals. En la etapa infantil són més útils les taules i les corbes percentilades.
- L'index de massa corporal ( IMC ) és el paràmetre que relaciona pes amb la talla al quadrat ( en metres ).És útil a qualsevol edat, però especialment en adults.
- Per conèixer el compartiment greixós del organisme tenim que pendre almenys el plegament tricipital i la circumferència mitja del braç. Així podrem calcular el porcentatge de greix corporal i l'àrea grassa del braç. També podrem conèixer l'àrea muscular del braç ( indicador del compartiment proteic muscular ) i la massa muscular.
- Les equacions que s'utilitzen, en qualsevol moment, tenen que ser específiques per la població que s'està estudiant, tan mateix que les taules i corbes de referència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada