EL NOSTRE PES IDEAL. FEM UN ESTUDI ANTROPOMÈTRIC

                                                                         ESTUDI ANTROPOMÈTRIC

  L’estudi antropomètric es aquell que es fa prenen mesures al nostre cos.

La valoració de l’estat nutritiu mitjançant paràmetres antropomètrics té com objectiu determinar la constitució i composició corporal prenen mesures de longitut i pes al nostre cos.

L’importància d’aquestes mesures radica en que la composició corporal d’un individu està molt relacionada amb les condicions ambientals, com és l’alimentació. A més resulta de gran utilitat pel control del creixement en nens, així com per valorar els efectes de les intervencions nutricionals.

 PARÀMETRES ANTROPOMÈTRICS MÉS UTILITZATS

Els paràmetres més utilitzats són :

• -          Pes i talla , i les seves diferents relacions
• -          Circumferències corporals
• -          Plegaments cutanis

 Pes i  Talla

El pes és un indicador global de massa corporal, fàcil d’obtenir. És especialmente útil en els nens, sobretot, quan s’ha seguit el seu desenvolupament.

Te que evaluar-se amb l’individu sense roba o ,com a mínim ,amb roba interior, i fer servir balances calibrades amb una precisió mínima de 0,5kg.

Normalment s’utilitza el pes relatiu, que és la relació entre el pes observat ( el que peses ) i el pes esperat ( el que diuen les taules  que deuries pesar ), comparant-lo amb l’estándar de referencia.

Això normalment s’expresa com un porcentatge per damunt o per sota del estándar. Per aixó existeixen diferents taules de referencia.

El fet de que existeixen  diferentes taules dificulta la comparació dels resultats obtinguts en diferents estudis.

També es pot utilizar el pes referit al pes habitual,que ens proporciona información sobre els canvis de pes del individu.

 

Així mateix, es pot establir el pes ideal del individu mitjançant fórmules que el relacionen amb la talla i la edat :

·         Pes ideal de Broca :

o   Talla ( cm ) – 100

·         Pes óptim :

o   Homes : Pes ideal de Broca – ( Pes ideal de Broca – 52 ) x 0,2

o   Dones : Pes ideal de Broca – ( Pes ideal de Broca – 52 ) x 0,4

·         Pes ideal de Lundh :

o   Homes : 6 + 0,78 x [ Talla ( cm ) – 100 ] + 0,17 x Edat

o   Dones : 7 + 0,71 x [ Talla ( cm ) – 100 ] + 0,17 x Edat

·         Així es pot calcular la desviació del pes corporal respecte al ideal :

Pes   ----------    x    100                    Pes ideal

                                                                             

·         Index de Lundh :

Pes – Pes ideal ----------------     x 100                              Pes ideal

La Talla és el paràmetre fonamental per valorar el creixement, però és menys sensible a les diferències nutricionals que el pes, perquè només es afectat en situacions de desnutrició prolongades, i especialmente en els nens. Es té que evaluar amb el individu descalç, en bipedestació ( dempeus ), amb els talons tocant-se i amb el plà de Frankfurt horitzontal (és el plà que uneix el nas amb l’occipital, es a dir, tenim que estar amb el cap mirant cap endavant, ni cap el terra ni cap el cel ). En els lactants i en nens menors de 2 anys s’obté la longitut amb el nen en decúbit supí(estirat de cap per amunt horitzontalment al terra ) sobre el tauler de medició col-locat sobre una superficie plana.

Aquest paràmetre per si sol té poc valor per evaluar l’estat nutritiu; en canvi, resulta útil si es relaciona amb el pes.

Relacions Pes / Talla

             

   L’index nutricional ( IN ) és la relació entre el pes i la talla de l’individu a estudiar, i el pes i la talla mitjos corresponent a la edat i sexe, expresat en porcentatge.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

Pes actual / Talla actual       _______________________   x 100                                Pes mig / Talla mitja

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

Aquest paràmetre permet diferenciar diverses situacions com :

·         Mal nutrició : IN < 90

·         Situació normal : IN  90 – 100

·         Sobrepes : IN 110-120

·         Obesitat IN > 120

Les curves de distribució del pes per a la talla són molt utilitzades  per a la población infantil per la seva facilitat d’ús. Permeten fer un seguiment del creixement del nen i valorar  si es manté dintre d’uns limits de variació normals, dintre dels percentil 10 y 90, ó 3  y 97 (segons els autors ). El percentil és una mesura utilitzada en estadística de posició no central que et dona una idea del percentatge del teu valor respecte al de la población estudiada.No obstant aixó, aquestes curves de creixement només són fiables durant el periode de temps en la que la distribució del pes per a la talla és independent de la edat, el que succeeix des de els dos anys fins la pubertat. A partir d’aquest moment, és preferible utilizar el IMC.

L’index de massa corporal ( IMC ) o body mass index (BMI ), anomenat també index de Quetelec, relaciona el pes amb el quadrat de la talla :

Pels adults existeixen valors de normalitat i limits per establir diferents graus d’obesitat :

·         IMC < 20 Kg / m² : Déficit ponderal

·         IMC 20-25 Kg / m² : Valors normals

·         IMC 25-30 Kg / m² : Sobrepes u obesitat en primer grau

·         IMC 30-40 Kg / m² : Obesitat en segon grau

·         IMC > 40 Kg / m²  : Obesitat en tercer grau

Per obtenir informació sobre la composició corporal s’utilitzen altres paràmetres antropomètrics, com les circumferències corporals i els plegaments cutanis.

                Circumferències corporals

·         Perímetre o circumferència craneal : Indicador de malnutrició severa e la primera infancia. Resulta molt útil en nens fins a 4 anys.

·       
  Circumferència de la cintura : Mesura en el punt mig entre l’última vora costal (última costella ) i la cresta ilíaca (L’òs prominent de la cadera que fa que els pantalons no caiguin )

·      
   Circumferència de la cadera : Presa en el punt de máxima circumferència sobre les natges.

·    
     Circumferència del braç : Indicador d’ús freqüent i amb gran interés en antropometría nutricional per ser sensible als canvis en els compartiments greixosos i musculars. Utilitzat, a més, per a la valoració de la massa muscular. Es medeix en el punt mig entre acromión i olécranon.

 

·       
  Circumferència de la cuixa : En la zona de major diàmetre de la cama.

·         Així mateix , resulta de gran importancia establir relacions entre les diferents circumferències :

o   Relació cintura / cadera : Proporciona información sobre la distribució de la grasa corporal. Valors > 1 en els homes i > 0,9 en les dones, indiquen un predomini de greix a nivel abdominal o tipus androide, que es relaciona amb nombroses alteracions metabòliques com resistència a la insulina , risc cardiovascular, elevació dels nivells d’àcids grasos, lliures, etc…Pel contrari, els individus amb excés de greix corporal, però amb relacions cintura/cadera inferiors, es considera que presenten una distribució del greix corporal en les extremitats o de tipus ginecoide.

   Actualment  també tendim a utilizar la relació circumferència de cintura / circumferència de la cuixa, que estima obesitat troncular i és útil per la seva capacitat predictiva  d’obesitat posterior i de risc de patologies coronàries.

 

Plegaments cutanis

L’utilitat d’aquesta mesura es basa en que l’espesor del teixit adipós subcutani és un reflexe del contingut de greix total en el cos. Es recomana la determinació dels plegaments tricipital,bicipital, subescapular i suprailiac.La mesura dels plegaments cutanis es realitza amb un lipocalibre de presió constant, realitzant mes millorar la precisió i la reproductibilitat de les medicions. 

Les mesures dels plegaments cutanis es te que fer en els punts exactes i per un observador entrenat . No obstant això, la forma en la que es pren el plegament i la col-locació del lipocalibre  pot afectar els resultats, ja que presenten una amplia variabilitat inter e intraobservador. En definitiva ,ha de ser un especialista entrenat en pendre les mesures.

Plegament tricipital : Es pren en la cara posterior del braç, en el punt mig entre la vora inferior del acromion i l'olècranon.

mesura del plegament tricipital

 Plegament bicipital : Es pren en el punt mig sobre le ventre del múscul bíceps , en la cara anterior del braç

mesura del plegament bicipital

 Plegament subescapular : Just sota de l'escàpula, formant un angle de 45 graus amb la columna vertebral.

mesura del plegament subescapular

Plegament suprailíac : Pres per damunt de la cresta ilíaca, en la línea axilar mitja.

mesura del plegament suprailíac

La mesura dels plegaments tricipital i abdominal també s’utilitza com a indicadors  d’adipocitat genealitzada, o periférica i troncular, respectivament. A més, la relació plegament subescapular / tricipital és un bon indicador de la distribució  del greix corporal i es relaciona de forma positiva amb el risc cardiovascular.

Valoració dels compsrtiments corporals

La combinació d’alguns dels paràmetres abans anomenats ( pes,talla,plegaments cutanis, circumferències corporals ) mitjançant diferents equacions permet estimar la densitat corporal , i calcular la masa grassa i massa magra del individu.

Greix corporal

Podem fer-nos una idea aproximada dels dipòsits grassos del organisme si considerem  que suposen el 25% del pes corporal. No obstant això , hi ha altres mesures més fiables, com les obtingudes per les mesures dels plegaments cutanis , aplicant diferentes fórmules o taules :

·        

 Equació de Herrero i Fillat  : 

o    Homes : % Greix corporal = 14,29 + 0,20 x ( plegament abdominal ) + 0,82 x ( plegament tricipital )

o   Dones : % Greix corporal = 21,28 + 0,31 x ( plegament abdominal ) + 0,82 x ( plegament tricipital )

·          

Equació de Womersley I Durnin :

o   Homes : % Greix corporal =1,340 x IMC – 12,5

o   Dones : % Greix corporal = 1,371 x IMC – 3,5

·      

  Fórmules en funció de la densitat : Existeixen diferentes fórmules per a la determinació del greix corporal en funció de la densitat com són :

o   Equació de Siri : Greix corporal ( % ) = [ ( 4,95 / D ) – 4,50 ] x 100

o   Equació de Brozek : Greix corporal ( % ) = [ ( 4,57 / D )- 4,14 ] x 100

On D és la densitat calculada mitjançant les fórmules següents :

·          Homes 17-72 anys : D = 1171,5 – 74,4 x log ( suma dels plegaments )

·         Dones 16-62 anys : D = 1156,7 – 71,7 x log ( suma dels plegaments )

En la suma dels plegaments es consideren els plegaments bicipital, tricipital, subscapular I suprailíac en mm.

Massa muscular

Igual que en el cas del greix corporal , podem considerar que el compartiment proteic suposa el 30% del pes del’individu. A m’es de que es tracta només d’una aproximació, no ens permet diferenciar entre el compartiment proteic muscular i el visceral. Per a la mesura del compartiment muscular es poden utilizar mesures de plegament cutani i circumferències. Per a la mesura del compartiment visceral són més adequats els indicadors bioquímics, com la albúmina, i altres proteines sériques.

·         Circumferència muscular del braç ( CMB ) i del Àrea muscular del braç ( AMB ) : El área muscular medeix la reserva proteica, mentre que el área grasa del braç ens indica indirectament la reserva energética.

CMB = circumferència del braç ( cm ) – [ π x tricipital ( cm ) ]

    

            

                

                         

·         Modificacions  de Frisancho y Heymsfield :

o   Homes : AMB ( mod ) = AMB – 10

o   Dones : AMB ( mod ) = AMB – 6,5

 

·         Equació de Heymsfield :

o   Massa muscular ( kg ) = Talla ( cm ) x 0,0264 + 0,0029 x AMB ( mod )

També es poden combinar diferents paràmetres antropomètrics i bioquímics , com ocurreix amb el índex de creatina / talla, indicador del compartiment proteic muscular.

Altres métodes de valoració de la composició corporal

·         Mesura de l’aigua corporal total

Permet conèixer la porció magra. Per mesurar-la, s’assumeix que l’aigua ocupa una porció fixe de la massa lliure de greix ( 73,2% ). S’utilitzen isótops de deuteri i triti.

·         Mesura del potassi corporal

Representa la massa magra formada per cèl-lules, excluient-se l’aigua extracel-lular i els minerals ossis. S’utilitza potassi radiactiu, donada la major localització intra cel-lular d’aquest element.

·         Resistència i conductivitat bioelèctrica

Aquest método es basa en que la fracció magra condueix millor la electricitat que el compartiment greixós. Per tant, es medeix la resistència que ofereix el cos al pas d’un corrent eléctric. Aquesta resistència és inversament proporcional a la massa magra.

·         Impedància bioeléctrica

Es relaciona amb la fracció aquosa del cos. És un método de fácil aplicación, económic i que requereix poc temps, pel que cada vegada és més utilitzat tant en cl’inica com a investigación.

·         Gasos solubles en greix

És un método que es basa en el fet de que determinats gasos són molt solubles en greix i poc en medi aquós. S’utilitzen gasos inerts com ciclopropà i kriptó, que permeten mesurar el contingut gras del cos considerant la captació del gas inert.

·         Densiometria

Té en compte que l’organisme es composa  de massa grassa i massa magra, de densitats diferents i conegudes ( 1,100 g/ml la massa magra i 0,900 g/ml la massa grassa ). La técnica consisteix en pesar el cos dins i fora de l’aigua, o en medir el volum corporal al sumergir-lo en un volum conegut d’aigua. En els dos casos podem conèixer la densitat corporal total, i utilitzant les equacions  de Siri o Brozek estimem la massa grassa. Es té que medir el volum ocupat pel aire pulmonar, ja que pot contribuir en 1-2 L al volum total corporal.

 

 


   Resum

• La antropometría s'ocupa de la mesura de diferents dimensions  i proporcions , amb l'objectiu de conèixer la composició corporal i les seves variacions.
• Els paràmetres que s'utilitzen més comunment en la pràctica clínica són el pes, la talla,els plegaments corporals ( entre ells el més utilitzat és el tricipital ) i circumferències corporals.
• Mitjançant mesures de pes i talla podem detectar desviacions de les mateixes dels paràmetres normals o habituals. En la etapa infantil són més útils les taules i les corbes percentilades.
• L'index de massa corporal ( IMC ) és el paràmetre que relaciona pes amb la talla al quadrat ( en metres ).És útil a qualsevol edat, però especialment en adults.
• Per conèixer el compartiment greixós del organisme tenim que pendre almenys el plegament tricipital i la circumferència mitja del braç. Així podrem calcular el porcentatge de greix corporal i l'àrea grassa del braç. També podrem conèixer  l'àrea muscular del braç ( indicador del compartiment proteic muscular ) i la massa muscular.
• Les equacions que s'utilitzen, en qualsevol moment, tenen que ser específiques per la població que s'està estudiant, tan mateix que les taules i corbes de referència.