Translate

dimecres, 25 de setembre del 2013

RESTRENYIMENT



                                                                                                                                             RESTRENYIMENT


                                                               INTRODUCCIÓ

                    Es considera restrenyiment a la producció de menys de tres deposicions setmanals.           
  
   La prevalència del restrenyiment augmenta amb l’edat i varia segons les poblacions estudiades. A prop del 20% de la población major de 65 anys utilitza regularment laxants . És més freqüent en dones ( 3: 1 ) i en els paisos desenvolupats.

   Les causes del restrenyiment poden ser primàries ( restrenyiment idiopàtic – no es saben les causes i és el més freqüent - ,hipomotilitat colònica – intestí
gandul- , disinergia del sòl pèlvic – incapacitat de relaxar el sòl pèlvic durant la defecació-, còlon irritable ), o secundàries ( obstrucció deguda a tumors , vólvuls -gir de l’intesí sobre si mateix- hèrnies, alteracions metabóliques i endocrines, transtorns neuropàtics- els que afecten als nervis – o per ingesta de fàrmacs,com opiàcis, antidepresius, antagonistes del calci, hidròxid d’alumini i carbonat càlcic.


     FÀRMACS MÉS UTILITZATS EN EL TRACTAMENT DEL RESTRENYIMENT

Els laxants són els fàrmacs que normalment s’utilitzen en el restrenyiment, sent els incrementadors del bolus intestinal – augmenten el volum de la massa alimentària digerida – ( metilcel-lulosa i plantatge ) i els més indicats per utilitzar en règim d’automedicació.

Les principals causes de restrenyiment són una dieta inadecuada, pobre en fibra, i ignorar el reflexe de la defecació.

Presentació, dosatge i duració del tractament.

Els incrementadors dels bolus són eficaços a les 24-72 hores. Actuen augmentan el bolus intestinal per absorció d’aigua i estimulant així el peristaltisme- moviments del intestí per empènyer el bolus alimentari cap avall -. Tenen que administrar-se amb abundant aigua.

La metilcel-lulosa es presenta en comprimits de 500 mg. La dosis en adults és 1,5g/8hores ( dosi máxima = 6g/dia ) administrada amb 1 o 2 gots d’aigua. En els nens majors de 6 anys, s’administraran 500mg/12 hores.
·         Muciplasma ( Serra Pamies ) caps 500mg (env 50 )

El plantatge es presenta en granulat al 60% o en sobres de 3,5g. La dosi en adults  és de 3,5g de 1 a 3 cops al dia, fins un màxim de 10,5g/dia. En els nens majors de 6 anys, s’utilitza la meitat de la dosi.

·  
      
 - Biolid  ( Rovi ) sobr. 3,5g ( env 15 i 30 )

- Cenat ( Madaus ) granul. ( 200 i 400g )

 - Metamucil  ( Procter Gamble ) sobr. 3,26g ( env. 10 i 30 )

- Plantaben ( Madaus ) sobr. 3,5g ( env.30 )

- Plantago ovata Davur  sobr. 3,5g ( env. 15 i 30 )



Precaucions i contraindicacions

 Els laxants tenen que utilitzar-se en un temps curt per a evitar la cronificació del problema, doncs l seu ús repetit pot reduir la funció intestinal.
En general, no es recomana l’ús en nens , per a evitar la dependència, i per la posibilitat d’enmascarar una patologia subjacent. Tampoc és recomenable en pacients amb dolor abdominal no diagnosticat ni amb obstrucció intestinal.
Tenen que administrar-se  amb abundant quantitat de liquid  ( al menys 1 litre diari ) per a evitar la obstrucció intestinal.
El seu ús en embarassades i mares lactants es considera segur.

   Interaccions

Els digitàlics, la nitrofurantoina i els salicilats s’uneixen a la cel-lulosa i poden disminuir la seva absorció.

   Reaccions adverses

No s’absorbeixen i, per tant, són segurs quan s’administren en les quantitats de líquid necessàries per a evitar la obstrucció intestinal. Poden produir flatulència ( gasos ) i distensió abdominal.



 
   Observacions

Els lubricants minerals, com la parafina , no són recomenables, doncs poden causar neumonia lipídica per aspiració – que la parafina entri als pulmons quan la prenem -, interferències en l’absorció de vitamines liposolubles ( vitamina A,D,E,i K ) i deposició d’oli mineral en el fetge.


 Emuliquen Simple ( Lainco ) emuls. 2,93g/5ml ( frasc. 230 ml )
                                                sobr. 7,17g/15ml  / env 10 )

Hodernal ( Rottapharm ) sol. 4g/5ml ( fras. 100ml )
                                        sol. 4g/5ml ( fras. 300ml )

Els laxants estimulants, com la fenoftaleina, bisacodil, i les antraquinones, tenen un inici d'acció més ràpid ( 6-12h ) i són molt eficaços ;  No obstant això, donat el risc de dependència i els seus efectes adversos ( especialment els dels més potents, com la càscara sagrada o la fenoftaleina ), no es consideren de primera elecció. Els supositoris de glicerina també pertanyen al grup d'estimulants i presenten una acció irritant sobre el recte.    
 
 
                                               
                                               
Bekunis instant ( Diafarm ) polv. 3,1% ( bot. 17,6g )

Supositoris glicerina Vilardell ( Vilardell ) lactant, infantil i adult (env. 18 i 12 )

Els laxants osmòtics , com els sulfats ( lauril sulfat sódic ) i les sals de magnesi, estimulen el peristaltisme, augmentan la pressió osmótica en l'intestí  provocant l'excreció de l'aigua cap aquest. El lauril sulfat sódic actua ràpidament i per això és d'elecció previ a les exploracions radiològiques o a les intervencions quirúrgiques. degut a les nombroses interaccions i al seu pitjor perfil de seguretat, les sals magnèsiques no es consideren de primera elecció. La lactulosa es considera també un laxant osmòtic que provoca una diarrea osmòtica i està indicat en la encefalopatia hepàtica.- transtorn hepàtic que afecta al cervell -




 
  Duphalac ( Solvay Pharm ) sobr. sol. 10g/15ml (envas. 10 )
                                             sobr. sol. 10g/15ml ( envas. 50 )
                                             sol. 3,3g/15ml ( fras. 200 ml )
                                             sol. 3,3g/15ml ( fras. 800 ml )

Salmagne ( fardi ) pols ( pot 125g )


Entre els emolients, el docusat estova les femtes i facilita la seva eliminació ; està indicat en pacients que presenten alguna patologia que els impedeixi esforçar-se durant la defecació.

En pacients menors de 40 anys sense sospita clínica d'enfermetat causal, es pot tractar un tractament empíric. Amb les mesures següents es consegueix solventar la majoria de casos en assistència primària :

  • Mesures higieno-dietètiques
    • Evaluar la indicació de fàrmacs afavoridors del restrenyiment
    • Adequar l'ingesta de fibra a la dieta ( salvat, fruites, verdures )
    • Augmentar l'exercisi físic
    • Procurar anar al bany regularment, preferentment després dels menjars, no reprimir el desig de defecar.
Convé aclarir al pacient que els resultats aparèixen amb el pas de les setmanes, ja que, si espera un resultat inmediat, el pacient interrumpirà el programa del tractament.

  • Incrementadors del bolus intestinal, com el salvat, la metilcel-lulosa, i el psyllium
- Quan es té que derivar al metge aquests pacients ?

En cas que no hi hagi resposta al tractament , si el inici del restrenyiment s'ha produit després dels 40 anys, o si existeix sospita d'enfermetat orgànica, és precís una visita al metge per a descartar una enfermetat causal.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada