De tots és sabut que la pell, al constituir la primera barrera física de defensa del nostre organisme, està sotmesa a tota una varietat d'agressions que, en major o menor mesura, l'aniran envellint o deteriorant amb el pas del temps.
Tals agressions poden ser variades, sent les més comunes la exposició al sol o a altres fonts de radiació, al vent o al fred.
Existeixen en les nostres oficines de farmàcia multitud de productes que ajuden a minimitzar l'efecte perjudicial d'aquestes agressions, i per això és important que el farmacèutic conegui com funcionen i les característiques de tots ells, el que permetrà desenvolupar la seva tasca assistencial de la millor manera possible.
Aquest tema pretén ser una guia d'ajuda per aclarir conceptes i aportar respostes als possibles problemes i dubtes que poden plantejar-se en el mostrador de la farmàcia sobre protecció cutània.
La radiació solar i la pell humana
Tant la radiació solar com les radiacions ultravioleta ( UV ) de fonts artificials formen part de la vida quotidiana. La dualitat d'efectes beneficiosos i perjudicials que presenten a curt i llarg plaç són variats :
- Efectes beneficiosos : Fotosíntesi, visió i fotoresposta, síntesi de vitamina D, calor, mort de patògens, fototeràpia i fotoquimioteràpia.
- Efectes perjudicials : Càncer de pell, cremades solars, fotoalèrgia, fototoxicitat,alteracions immunitàries, cataractes,mutacions, fotoenvelliment cutani.
L'espectre de radiació solar és un conjunt de radiacions electromagnètiques que està constitut per radiacions ultravioleta, llum visible,radiacions infraroges i altres radiacions de longituds d'ona més llargues ( microones i radiofreqüència ) i longituds d'ona més curtes ( ionitzants )
A la superfície terrestre només arriben les dos terceres parts d'aquestes radiacions.L'espectre solar que arriba a la superfície terrestre consisteix en longituds d'ona d'entre 290 i 3000 nm. Les responsables dels efectes fotobiològics de la nostra pell corresponen a les radiacions ultravioleta, la llum visible i les radiacions properes a la infraroja.
Radiacions ultravioleta
Comprenen aproximadament el 5-10% de tota l'energia de l'espectre solar, tot i que aquests percentatges depenen de factors com la latitud, la altitud, la capa de núvols, la pol·lució, la concentració de la capa d'ozó, l'estació de l'any i l'angle del zenit solar, que varia segons les hores del dia. Aquest tipus de radiació es subdivideix en :
Les radiacions UV que arriben a la superfície suposen un 7% del total de radiacions. D'aquestes un 6,7% són UVA i un 0,3% UVB. La part UVC és absorbida per la capa d'ozó.
| penetració de la radiació UV |
Aquesta banda està també en fonts de llum artificial com llums de vapor de mercuri i els fluorescents, que s'utilitzen en fototeràpia i quimiofototeràpia i tenen la capacitat de travessar els vidres.
La banda UVB és coneguda també com " radiació de cremades solars ". És la principal responsable de produir eritema solar, cremades i càncer de pell.. En els ulls produeix irritació de la conjuntiva i la còrnia..Està present en fonts de llum artificial de llum com en les llums de vapor de mercuri, i és filtrada pels vidres, però no pel quars ni el aigua.
La banda UVC s'anomena també " radiació germicida ".És la radiació m´es energètica de la radiació UV per ser la de menor longitud d'ona. Per això , és eritematògena, mutagènica i carcinògena en animals d'experimentació.No obstant això, al ser absorbida totalment per la capa d'ozó i filtrada per l'oxigen no arriba a la superfície terrestre. Però, es produeix artificialment i es troba en llums de xenó i les de vapor de mercuri. Pel seu poder germicida, s'utilitza en la esterilització bacteriana del aire. El personal que està en contacte amb aquesta longitud d'ona té que fer servir ulleres de protecció perquè produeix irritació de la conjuntiva i la còrnia.
Fototip cutani
Cada individu reacciona de una manera diferent davant les radiacions solars, el que dependrà de factors propis, com el tipus i color de la pell, i serà independentment de la quantitat de energia emesa per la llum solar o fonts artificials.
Conèixer la capacitat de pigmentació i de reacció a la cremada solar ajuda al professional a classificar al pacient en un dels sis fototips, i així poder estimar el risc relatiu del desenvolupament d'alteracions agudes i cròniques per efecte de l a radiació UV.
Els fototips III i IV també pertanyen al grup de població blanca o molt lleugerament pigmentades. Són considerats " melanocitocompetents "; és a dir, gràcies a la pigmentació constitucional o adquirida presenten una protecció adequada enfront dels efectes de la radiació solar en situacions de irradiació normal, però la seva susceptibilitat al dany agut i crònic dependrà dels hàbits d'exposició solar i de la latitud geogràfica d'on viuen.
Els fototips V i VI generen un dens filtre protector de melanina al exposar-se a les radiacions UV. Són "melanocitocompetents" i els canvis de fotoenvelliment es manifesten a partir dels 40-50 anys d'edat.
Protecció solar
El mètode més efectiu per a que la nostra pell, i conseqüentment el nostre organisme, estigui protegit enfront de les radiacions solars és la utilització dels anomenats fotoprotectors tòpics. Tot i així, sempre és recomanable donar consells com :
Filtres químics
Es tracta majoritàriament de compostos orgànics aromàtics, de estructura conjugada, capaços d'absorbir radiacions energètiques amb longituds d'ona pròpies de l'espectre ultravioleta.. Actuen impedint la transmissió de la radiació cap els teixits subjacents, pel que eviten els efectes perjudicials que provoca la radiació solar sobre els mateixos.
La seva capacitat protectora està condicionada per la longitud d'ona que sigui capaç d'absorbir cada molècula (UVA, UVB ), raó per la qual normalment s'utilitzen combinacions de filtres per augmentar la seva efectivitat i aconseguir un espectre d'absorció el més ample possible. Els filtres més usats són :
Filtres biològics
Són substàncies amb activitat antioxidant que, aplicades tòpicament, disminueixen l'estrès oxidatiu induït per la radiació ultravioleta. Potencien la protecció conferida pels filtres solars convencionals i disminueixen el conseqüent dany cel.lular que podria ser origen de fotoenvelliment i càncer de pell. Entre ells es troben substàncies com :
En la pràctica, els fotoprotectors que es troben en el mercat són associacions de varis tipus de filtres, amb el que es pretén aconseguir un efecte sinèrgic i també evitar la fotodegradació d'alguns d'ells, que es transformen en mol.lecules potencialment fotosensibilitzants i inclús mutagèniques.
El futur dels filtres solars passa pels anomenats " filtres organominerals ", que són capaços d'actuar tant per reflexió com per absorció.
Són filtres químics però insolubles, amb el que adquireixen així els avantatges dels filtres químics ( cosmeticitat ) i dels físics ( seguretat ), oferint a més una gran capacitat filtrant dels raigs UVA. A aquest grup pertany" Tinosorb" .
Excipients
No sols permeten l'extensió de les substàncies actives en una capa uniforme, sinó que també tenen un paper fonamental en la romanència del producte, es a dir, la capacitat del preparat per a conservar la seva eficàcia en les condicions normals d'ús.
Això es determina mitjançant l'estudi de la resistència sobre la pell al aigua ( bany ) i a la suor.
Un producte és " water-resistant " quan resisteix una immersió de 40 minuts en aigua dolça repartits en dos períodes de 20 minuts, amb un interval de descans de 20 minuts.
És "very water-resistant " quan aquesta capacitat continua després de 80 minuts dividits en quatre immersions, pot dir-se aleshores que el producte és impermeable a l'aigua.
L'exicipient conté igualment conservants, colorants i perfums. aquests preparats apareixen en diferentes formes galèniques :
Factor de protecció solar
A l'hora de seleccionar un fotoprotector solar hi ha que tenir en compte principalment dos factors :
Atenció farmacèutica en fotoprotecció
L'ús d'un fotoprotector amb un FPS determinat no garanteix sempre aquesta protecció concreta, ja que la part final del procés depèn de l'usuari en la seva aplicació. És molt important que, des de la farmàcia, es divulguin els següents consells d'utilització :
La banda UVB és coneguda també com " radiació de cremades solars ". És la principal responsable de produir eritema solar, cremades i càncer de pell.. En els ulls produeix irritació de la conjuntiva i la còrnia..Està present en fonts de llum artificial de llum com en les llums de vapor de mercuri, i és filtrada pels vidres, però no pel quars ni el aigua.
La banda UVC s'anomena també " radiació germicida ".És la radiació m´es energètica de la radiació UV per ser la de menor longitud d'ona. Per això , és eritematògena, mutagènica i carcinògena en animals d'experimentació.No obstant això, al ser absorbida totalment per la capa d'ozó i filtrada per l'oxigen no arriba a la superfície terrestre. Però, es produeix artificialment i es troba en llums de xenó i les de vapor de mercuri. Pel seu poder germicida, s'utilitza en la esterilització bacteriana del aire. El personal que està en contacte amb aquesta longitud d'ona té que fer servir ulleres de protecció perquè produeix irritació de la conjuntiva i la còrnia.
Fototip cutani
Cada individu reacciona de una manera diferent davant les radiacions solars, el que dependrà de factors propis, com el tipus i color de la pell, i serà independentment de la quantitat de energia emesa per la llum solar o fonts artificials.
Conèixer la capacitat de pigmentació i de reacció a la cremada solar ajuda al professional a classificar al pacient en un dels sis fototips, i així poder estimar el risc relatiu del desenvolupament d'alteracions agudes i cròniques per efecte de l a radiació UV.
| fototips cutanis |
Els fototips I i II són individus de pell clara amb cabells rossos o pèl-rojos, ulls de color blau o avellana, amb pigues o sense pigues. Aquest grup és considerat " melanocitocompromès "Tenen que fer servir protecció elevada i evitar l'exposició intensa des d'edats molt primerenques i al llarg de tota la seva
vida.Els fototips III i IV també pertanyen al grup de població blanca o molt lleugerament pigmentades. Són considerats " melanocitocompetents "; és a dir, gràcies a la pigmentació constitucional o adquirida presenten una protecció adequada enfront dels efectes de la radiació solar en situacions de irradiació normal, però la seva susceptibilitat al dany agut i crònic dependrà dels hàbits d'exposició solar i de la latitud geogràfica d'on viuen.
Els fototips V i VI generen un dens filtre protector de melanina al exposar-se a les radiacions UV. Són "melanocitocompetents" i els canvis de fotoenvelliment es manifesten a partir dels 40-50 anys d'edat.
Protecció solar
El mètode més efectiu per a que la nostra pell, i conseqüentment el nostre organisme, estigui protegit enfront de les radiacions solars és la utilització dels anomenats fotoprotectors tòpics. Tot i així, sempre és recomanable donar consells com :
- Evitar l'exposició al sol durant les hores de màxima intensitat
- Fer servir barrets i ulleres protectores
- Altres formes de protecció física
Però, més enllà de prendre aquestes precaucions sempre hi ha que recomanar l´'us dels protectors solars, ja que en diferents estudis s'ha evidenciat que el seu ús amb un factor de protecció alt prevé el desenvolupament de queratosi actínica, indueix la regressió de les mateixes i disminueix la tassa de recidiva dels carcinomes escatosos.
Els primers preparats solars que van aparèixer al mercat només protegien enfront de la radiació UVB, per tant, deixaven al individu sense protecció enfront de la banda UVA., amb totes les conseqüències que això podria portar. No obstant això, en la actualitat, la majoria de productes indiquen la seva protecció enfront de la radiació UVA, UVB i inclús enfront de la radiació infraroja ( IR ), que vindrà indicat en l'envàs.
Composició dels fotoprotectors
Els preparats fotoprotectors estan formats per un excipient i diverses substàncies amb activitat com filtres solars.
Filtres solars
Per aconseguir el seu objectiu, els fotoprotectors compten amb els anomenats filtres solars. Aquests han de mancar de toxicitat aguda o tòxica i no ser susceptibles de causar irritació ni cap altre reacció sensibilitzant.
A més, tenen que ser compatibles amb el reste de components de la formulació i ser estables enfront del calor, la humitat, la llum intensa i el pH de la pell.
La industria cosmètica disposa d'un ampli ventall de filtres solars que estan regulats per la normativa europea.La seva classificació pot fer-se atenent a varis criteris, però el que s'adopta majoritàriament és el que es refereix al seu mecanisme d'acció, distingint-se així entre filtres físics, químics i biològics.
Filtres físics
S'inclouen en aquest grup els pigments inorgànics ( òxid de zinc, diòxid de titani, mica ) opacs a la radiació solar, el que els permet actuar com a de pantalla, de forma que, per una part, reflexen la llum i, per l'altra, la absorbeixen, oferint així una extraodinària protecció enfront de la radiació solar. Les presentacions més innovadores del mercat presenten mides de partícules cada cop més petites per a que siguin transparents a la llum visible, però no a la ultravioleta, buscant així eliminar el residu blanquinós que deixen aquests productes en la pell sense disminuir la seva efectivitat.
Filtres químics
Es tracta majoritàriament de compostos orgànics aromàtics, de estructura conjugada, capaços d'absorbir radiacions energètiques amb longituds d'ona pròpies de l'espectre ultravioleta.. Actuen impedint la transmissió de la radiació cap els teixits subjacents, pel que eviten els efectes perjudicials que provoca la radiació solar sobre els mateixos.
La seva capacitat protectora està condicionada per la longitud d'ona que sigui capaç d'absorbir cada molècula (UVA, UVB ), raó per la qual normalment s'utilitzen combinacions de filtres per augmentar la seva efectivitat i aconseguir un espectre d'absorció el més ample possible. Els filtres més usats són :
- PABA ( àcid p-aminobenzoic i els seus derivats )
- Àcid cinàmic i els seus èsters
- Benzimidazols i derivats del àcid sulfònic
- Derivats del benzilidenalcanfor
- Derivats de les benzofenones
- Derivats del dibenzoilmetà
Tots ells tenen que presentar una bona estabilitat química i tolerabilitat cutània,així com no suposar un risc de fotoalèrgia o fotosensibilització després dels canvis generats en la seva estructura a conseqüència de la captura dels fotons UV:
Filtres biològics
Són substàncies amb activitat antioxidant que, aplicades tòpicament, disminueixen l'estrès oxidatiu induït per la radiació ultravioleta. Potencien la protecció conferida pels filtres solars convencionals i disminueixen el conseqüent dany cel.lular que podria ser origen de fotoenvelliment i càncer de pell. Entre ells es troben substàncies com :
- Vitamines, amb activitat antioxidant directa, com el tocoferol, l'àcid ascòrbic i la vitamina A, en les seves diferents varietats.
- Substàncies quelants del ferro, com alguns flavonoides.
- Substàncies que potencien l'activitat antioxidant dels enzims de la pell, com alguns oligoelements.
En aquestes característiques es basen els anomenats " fotoprotectors orals ", productes qualificats com complements alimentaris i on en la seva composició es troben aquests ingredients. Mai van a substituir els de aplicació tòpica, però són un bon complement per a prevenir el envelliment cutani produït per la radiació.
El futur dels filtres solars passa pels anomenats " filtres organominerals ", que són capaços d'actuar tant per reflexió com per absorció.
Són filtres químics però insolubles, amb el que adquireixen així els avantatges dels filtres químics ( cosmeticitat ) i dels físics ( seguretat ), oferint a més una gran capacitat filtrant dels raigs UVA. A aquest grup pertany" Tinosorb" .
Excipients
No sols permeten l'extensió de les substàncies actives en una capa uniforme, sinó que també tenen un paper fonamental en la romanència del producte, es a dir, la capacitat del preparat per a conservar la seva eficàcia en les condicions normals d'ús.
Això es determina mitjançant l'estudi de la resistència sobre la pell al aigua ( bany ) i a la suor.
Un producte és " water-resistant " quan resisteix una immersió de 40 minuts en aigua dolça repartits en dos períodes de 20 minuts, amb un interval de descans de 20 minuts.
És "very water-resistant " quan aquesta capacitat continua després de 80 minuts dividits en quatre immersions, pot dir-se aleshores que el producte és impermeable a l'aigua.
L'exicipient conté igualment conservants, colorants i perfums. aquests preparats apareixen en diferentes formes galèniques :
- Cremes : Són les més hidratants i, per tant, el seu contingut en lípids és major ; també n'hi han de consistència més lleugera, útils per a tots tipus de pells. Acostumen a estar envasades en un tub o pot pel que el se escàs volum les fa més específiques per a tractament facial.
- Locions o llets : Presenten una major extensibilitat i un major volum de presentació, el que les fa més adequades pel seu ús en tot el cos. Són bones hidratants.
- Gels : Són molt refrescants, pel que són una bona opció pel seu ús en l'estiu.Això es deu al petit contingut en alcohol que presenten i que s'evaporen en contacte ambla pell.Al estar exempt de greixos, deixen escàs residu en la seva aplicació i són productes d'elecció per a persones que no els agradi els cosmètics que deixin pell brillant.
- Gel-crema : Presenten nul contingut greixós, ràpida absorció i bona capacitat hidratant. És d'elecció en persones amb problemes de pell atòpica o seborreica i també per a esportistes.
- Stick : Són barres solides de fàcil aplicació i molt útils per a retocar determinades zones localitzades. S'utiltza molt en esquiadors, escaladors o per a passejar. Molt resistents a l'aigua.
- Spray : Ofereixen una forma molt còmoda d'aplicació i estan tenint molt d'èxit ( tot i que es recomana acabar l'aplicació estenen el producte amb la mà per a que la seva distribució sigui homogènia ).Es presenten en forma de nebulitzadors ( envasos sense pressió ) o sprays pròpiament dits ( amb gasos propelents ). El contingut d'aquests sprays solen ser en forma de loció, tot i que també es poden trobar gels.
- Dry-oil : Es tracta d'un producte amb avantatges i aspectes dels olis solars bronzejadors, però sense ser greixosos. estan formulats amb silicones volàtils i s'aplica en forma de spray, pel que deixa la pell molt suau i d'aspecte matisat. Presenten absorció i assecat ultraràpids. Poden utilitzar-se en cara i cos i, també, sobre el cabell. Una característica que mereix ser destacada és que a més de ser very water-resistant, també és sweat-proof ( resistent a la suor ).
- Espumes : De ràpida absorció i perfecta extensió corporal. Molt hidratant i útils per aplicar sobre cos i extremitats, sobre tot en pell seca.
- Compactes : Aquests maquillatges estan formulats amb pols que dissimulen les petites imperfeccions cutànies i taques, proporcionant així mateix color i fotoprotecció.
Factor de protecció solar
A l'hora de seleccionar un fotoprotector solar hi ha que tenir en compte principalment dos factors :
- El fototip de l'individu
- El factor de protecció solar del producte
El primer d'ells ja ha estat explicat., pel que passem a centrar.-nos en l'anomenat factor de protecció solar ( FPS ) del producte.
És un index que dona idea del temps que pot estar una persona exposada al sol sense risc de cremada, sent el resultat del quocient entre la dosi eritematògena mínima de la pell protegida amb el producte i sense ell, a les 24 hores de irradiació. Quan major sigui el FPS, major serà la protecció de la pell i més temps podrà estar exposada sense risc.
Per exemple : Si una persona pot exposar-se al sol el primer dia 10 minuts sense patir enrogiment ni cremades, un FPS 15 utilitzat adequadament la protegirà del sol durant 150 minuts ( 10 x 15 ), tot i que no és tant correlatiu.
Aquest factor es calcula dividint la dosi eritematògena mínima ( DEM ) amb l'aplicació del filtre solar, entre la DEM sense filtre solar.
Per exemple : Si una persona pot exposar-se al sol el primer dia 10 minuts sense patir enrogiment ni cremades, un FPS 15 utilitzat adequadament la protegirà del sol durant 150 minuts ( 10 x 15 ), tot i que no és tant correlatiu.
Aquest factor es calcula dividint la dosi eritematògena mínima ( DEM ) amb l'aplicació del filtre solar, entre la DEM sense filtre solar.
Per al càlcul d'aquest factor, existeixen varis mètodes que han conduit al llarg dels anys a una falta d'homogeneitat entre eles diferents marques i països. Per aquesta raó s'ha fet necessari la creació d'un mètode internacional que pogués considerar-se com un standar, i així s'ha produït amb l'aparició del mètode internacional de COLIPA ( European Cosmetic Toiletry and Perfumery Association ). Aquesta associació va crear un grup de treball al 1990 per a desenvolupar una recomanació d'un mètode de avaluació del FPS que fos vàlid per a tots els països de la Unió Europea. Les millores que va introduir aquest mètode sobre les anteriors han estat :
Així aquest mètode ha passat a ser el de referència en el nostre país.
- Número i selecció de voluntaris i tipus de pells
- Quantitat de producte aplicat
- Mètode i tècnica d'aplicació
- Definició de la font de llum
- Tractament matemàtic estadístic
- Utilització de productes standars baixos i alts
Així aquest mètode ha passat a ser el de referència en el nostre país.
Aquests mètodes es refereixen tots a la determinació del FPS, però referida a UVB. Per a la protecció UVA existeixen també varis mètodes., tot i que no estan estandaritzats. El que sí existeix és una recomanació de la COLIPA relativa al etiquetat de la protecció UVA dels productes solars, i en la que s'anima a la industria a anar introduint progressivament una forma estandaritzada de indicar la protecció UVA amb un simple logo.. Es proposa un símbol consistent en les sigles UVA dins d'un cercle, on el seu diàmetre no te que excedir l'alçada del símbol per al FPS.Per a la introducció d'aquest logos, el producte té que tenir almenys una protecció UVA equivalent a un terci del valor de la protecció solar.
Amb relació amb la protecció infraroja es solen utilitzar els filtres físics, si bé els mètodes de determinació no estan encara molt desenvolupats.
Tota aquesta informació posa de manifest la importància que té la lectura del etiquetat a l'hora de seleccionar el fotoprotector adequat.
Atenció farmacèutica en fotoprotecció
L'ús d'un fotoprotector amb un FPS determinat no garanteix sempre aquesta protecció concreta, ja que la part final del procés depèn de l'usuari en la seva aplicació. És molt important que, des de la farmàcia, es divulguin els següents consells d'utilització :
- Aplicar el fotoprotector a casa de forma generosa ( aproximadament 2mg/cmcm, equivalent a 6 culleretes de cafè de producte per a tot el cos d'un adult de talla normal ), uniformement, sobre pell seca, i mitja hora abans de la exposició solar.
- Renovar la aplicació a les 2 hores i després de cada bany.
- Utilitzar una fotoprotecció major en els primers dies de la exposició.
- Extremar les precaucions en les parts més sensibles del cos ( cara, coll ,calba, espatlles, escot,orelles, mans i empenyes del peu )
- No oblidar protegir també llavis i cabells
Davant la dispensació d'un fotoprotector en una oficina de farmàcia sempre es tindrà que tenir en compte els següents aspectes :
- A qui va dirigit
- Fototip
- Zona d'aplicació, per a seleccionar la forma galènica més adequada
- Tipus de pell
- Existències d'alteracions cutànies
- Embaràs
- Utilització concomitant de medicaments fotosensibles
- Condicions de la exposició solar
Poden donar-se situacions en les que sigui necessari derivar al metge, com :
- Existència de pigues sospitoses
- Presència de una cremada solar greu
- Possible reacció de fotosensibilitat per algun medicament prescrit pel metge
Fotoprotecció en infants
Aquest és un tema que amb molta freqüència apareix en la farmàcia. ( - Puc aplicar un producte solar al meu nadó ? - Quin factor de protecció tinc que utilitzar per al meu fill ? ).
Doncs bé, per les caracteristiques d'immaduresa que la pell dels nens presenta, convé tenir en compte les següents recomanacions :
- Els nadons no tenen que exposar-se al sol de forma intensa ni prolongada. No s'aconsella el ús de fotoprotectors en menors de 6 mesos. Ara bé, si es sospita que aquest nadó estarà més o menys exposat perquè el porten a la platja, la recomanació serà l'ús d'una protecció molt alta ( + 50 )
- Per a nens, de forma general, mai es té que utilitzar una protecció menor de 15 ( per a nens de pell clara i cabell ros FPS 25-40 ; per a pel-rojos i amb pigues, FPS 40-50+ )
- Utilitzar fotoprotectors pediàtrics i que siguin water- resistant
- A més, es important fer servir una vestimenta adequada ( camiseta, barret, pantaló, ulleres de sol.... ), hidratar el nen amb regularitat, evitar la franja horària de 12 a 16 hores i procurar l'ombra necessària ( para-sols, etc... )
- No aplicar en aquestes condicions perfums sobre la pell del nen, ja que podria derivar en un problema de fototoxicitat
Protecció de la pell en altres situacions ( fred, aire, )
Tot lo relatiu a la fotoprotecció és aplicable si el pacient ens indica que va a realitzar qualsevol activitat al aire lliure o de altre tipus ( viatges a països o zones molt fredes, pràctica d'esports... ) En aquests casos, sempre és important incidir en varis aspectes :
- Utilitzar fotoprotecció solar
- Utilitzar una bona hidratació, interior i exterior
- Protegir les zones del cos més exposades a aquestes situacions amb roba adequada
- Utilitzar repel·lents d'insectes si la zona geogràfica ho requereix, En aquests casos, es recomanar aplicar primer el repel.lent d'insectes i després el fotoprotector ( la única interacció descrita és una disminució en la eficàcia d'aquest últim )
Seguint aquests consells o recomanacions, el pacient estarà oferint una protecció adequada a la seva pell o organisme.
