Introducció
L'increment en la expectativa de vida de la dona actual fa que, en la majoria dels casos, al arribar a la menopausa quedi ,encara, més d'un terci de la seva vida per davant, circumstància que no tendria que representar cap limitació a l'hora de gaudir d'una bona qualitat de vida.
No obstant, és tracta d'una etapa caracteritzada per una sèrie de canvis a nivell endocrí, biològic i psicològic que, en un important percentatge de casos, pot requerir atenció mèdica.
en aquest sentit, el farmacèutic comunitari té un paper fonamental ja que pot respondre a aquesta demanda d'informació des de l'oficina de farmàcia.
L'objectiu del present article no és una revisió sobre la menopausa ni sobre la seva farmacoteràpia sinó tractar els problemes més freqüents associats a aquesta etapa i la resolució o alleujament dels mateixos des de l'oficina de farmàcia.
- Que és la menopausa ?
Es defineix com : " desaparició definitiva de la menstruació durant 12 mesos consecutius " i sol produir-se entorn els 50-51 anys d'edat. Els factors que més influeixen en l'edat de presentació són els antecedents familiars i els hereditaris. El tabac també s'associa de forma consistent a un començament de la menopausa de 1-2 anys més aviat. La menopausa es considera precoç quan apareix abans dels 40 anys.
Sovint, els termes menopausa i climateri, tot i que tenen un significat diferent, són utilitzats indistintament. el climateri és la etapa de transició entre la època fèrtil i la suficiència ovàrica completa : abasta des d´un període de 2-8 anys abans de la menopausa fins 2-6 anys després de la ultima menstruació.
La menopausa es produeix com a resultat de la pèrdua d'activitat fol.licular ovàrica, amb canvis hormonals importants( associat a la disminució dels nivells d'estrògens, progesterona i andrògens ) i acompanyada de l'absència de la funció reproductora. La interrupció de la menstruació no sol ser de manera brusca ; el més habitual és que els cicles menstruals es presentin diferents de com venien habitualment ( o més curts o més llargs, i el sagnat sol ser més abundant ).El període que compren el començament dels cicles menstruals irregulars fins al primer any sense menstruació s'anomena perimenopausa i la seva durada és aproximadament 6 anys o més. És important recordar que, tot i que hi hagin períodes de faltes, és necessari utilitzar un mètode anticonceptiu durant el primer any sense menstruació.
La postmenopausa defineix a l'etapa que s'inicia després la menopausa i abasta un període aproximat de deu anys de duració
Símptomes
S´estima que fins el 75% de les dones menopàusiques experimenten un o més dels símptomes de caràcter agut associats a aquesta etapa. la majoria d'ells perduren sols durant un temps, com és el cas dels fogots o la sudoració nocturna.. si be no suposen una amenaça greu per a la salut, poden resultar molestos i en ocasions limiten l'activitat.
Els símptomes que es relacionen directament amb el descens estrogènic són els vasomotors i l'atròfia genitourinaria. Altre símptomes que s'han associat són incontinència urinària, infeccions urinàries de repetició, depressió, insomni, pèrdua de memòria, disminució de la libido i dolors musculars, tot i que per a la majoria d'ells no existeixen evidències que els relacionin directament amb la menopausa.
- Vasomotors ( fogots i sudoració nocturna )
Constitueix la manifestació clínica més característica de la menopausa, podent afectar en gran mesura a la qualitat de vida de les dones , repercutint de forma important en l'entorn social, laboral i en la seva esfera afectiva. representant el principal motiu de consulta de la dona climatèrica.
Apareixen com explosions sobtades de calor ( sobre tot en la cara, coll i tòrax ) que habitualment s'associen a una vasodilatació cutània, seguides de suors, amb posterior descens de la temperatura corporal i acceleració transitòria de la freqüència cardíaca. Predominen per la nit interrumpint inclús el son. Poden durar de 30 segons fins a 2-4 minuts.
La clínica vasomotora sol començar en la perimenopausa i desapareix de forma gradual amb els anys. la freqüència varia de unes dones a altres i, en la majoria, la duració dels símptomes oscil·la entre 6 mesos i 5 anys.
La causa del fogot és complexa; probablement es relaciona amb una alteració del centre termorregulador del hipotàlem induïda per la dismunició dels nivells d'estrògens o d'alguns dels seus metabolits.
- Vaginals
Després de la menopausa es produeix una pèrdua d'elasticitat del introit vulvar i una reducció de l'activitat de les glàndules vaginals i del gruix de l'epiteli esquamós vaginal , el que comporta una disminució de la lubricació i, en algunes dones, apareix sequedat vaginal i dispareunia.
Normalment es presenten com una major labilitat emocional en la que predomina ansietat, nerviosisme i irritabilitat. Sembla ser que els factors socials, familiars i laborals que envolten a la dona són determinants en quant a l'aparició de depressió i ansietat en aquesta etapa.
- Urinaris
La incontinència urinària és un problema complexe i multifactorial on la seva prevalença augmenta amb l'edat, sent l'associació amb la menopausa controvertida. Tampoc s'ha trobat associació causal entre la menopausa i infeccions del tracte urinari recurrents.
- Alteració del son
Fonamentalment associat als fogots nocturns comentats anteriorment.
- Sequedat de la pell i augment del borrissol
La pell perd elasticitat i humitat pel que es torna més seca. Augmenta el borrissol sobre tot en el llavi superior i barbeta i disminueix en aixelles, pubis i cuir cabellut .
- Sexualitat
A mesura que augmenta l'edat, generalment existeix una pèrdua de l'interès sexual. Diverses revisions arriben a la conclusió que en la menopausa existeix una associació entre determinats aspectes de la sexualitat, tals com la disminució del libido, freqüència del coit i lubricació vaginal, tot i que els factors que influeixen en aquesta pèrdua d'interès són complexes i múltiples, sent els més importants els factors psicosocials.
Davant l'aparició dels símptomes...Què podem fer?
L'abordatge de la dona davant el climateri tenim que plantejar-la des d'una òptica biopsicosocial. haurem de tractar d'identificar els símptomes que presenta i oferir informació i suport enfront les seves preocupacions promovent mesures no farmacològiques davant símptomes lleus o estratègies preventives. En ocasions, aquestes seran un complement a la teràpia farmacològica. Per això, és molt important que el farmacèutic conegui quins tractaments i intervencions són eficaços i segurs.
A continuació, es suggereixen algunes mesures de prevenció i tractament dirigides a millorar els símptomes. abans d'instaurar un tractament es necessari conèixer de forma detallada la freqüència i intensitat dels fogots, així com la repercussió dels mateixos en les activitats diàries de la dona. Per moltes dones aquests símptomes són d'intensitat lleu, de curta durada i no requereixen tractament, excepte modificacions en l'estil de vida, tals com evitar menjars picants , que en ocasions poden ser el desencadenant, així com moderar el consum de cafè, té i alcohol i evitar el consum de tabac.
Degut a que l'obesitat i el sedentarisme estan associats al augment de fogots, es té que recomanar realitzar exercici físic i evitar el sobrepès.
s?ha observat que la tècnica de respiració rítmica és moderadament eficaç i podria ser un tractament complementari pels símptomes vasomotors.
Si és precís acudir a la teràpia farmacològica, fins al moment actual els estrògens segueixen sent l'arma més eficaç per al tractament i reducció dels fogots que es produeixen a la postmenopausa. No obstant això, després de la publicació sobre els riscos derivats de la teràpia hormonal substitutiva ( THS )tals com augment de càncer de mama, de endometri i esdeveniments cardiovasculars- ictus i malaltia tromboèmbolica venosa - la THS està indicada en situacions molt concretes i durant el mínim temps possible ( revisant la necessitat de tractament cada 12 mesos ).La decisió de tractament deu ser individualitzada sospesant risc-benefici, no té efectes preventius i mai es té que utilitzar si no hi han símptomes.
- Sequedat vaginal
Existeixen en les farmàcies cremes hidratants, gels i lubricants que poden alleugerar el problema. Si els símptomes no milloren és probable que es requereixi tractament farmacològic; els estrògens vaginals a dosis baixes en les seves diverses formes d'administració són altament efectius i estan indicats en el tractament dels símptomes vaginals. S'absorveixen lentament, sent mínima l'absorció sistèmica, i es important advertir que l'inici del tractament poden ser irritants.
- Canvis d'humor
Les tècniques de relaxació tals com realitzar respiracions profundes, practicar tai chi, ioga, etc...són opcions complementàries per a millorar aquests símptomes. Dits canvis no es deuen exclusivament als canvis hormonals; depenen fonamentalment de la aptitud que una mateixa adopti en front a la menopausa ; " Es te que aprendre a gaudir del canvi "
- Incontinència urinària
Amb el fi de rehabilitar la musculatura del sòl pèlvic es pot recomanar realitzar els anomenats exercicis de Kegel. Consisteix en contraure i relaxar repetidament els músculs urogenitals per a tonificar els músculs que controlen el flux de la orina, Si es fan correctament, aquests exercicis són molt eficaços, però deuen continuar-se indefinidament.
- Sexualitat
Com se ha comentat la disminució hormonal no sempre és un factor determinant de disminució de libido. Per tant, en general, pot ser que es tracti més d'una qüestió de actitud personal
Problemes que poden aparèixer a llarg termini
Conforme augmenta l'edat, és possible que pareixin malalties com la osteoporosi i/o risc de malaltia cardiovascular. No són conseqüència exclusiva de la menopausa tot i que aquesta es converteix en un factor de risc més.
- Risc d'osteoporosi
La osteoporosi és una malaltia que es caracteritza pel descens de massa òssia i un deteriorament miscroarquitectònic del teixit ossi que condueix a un augment de la fragilitat òssia i del risc de fractura, especialment en vèrtebres, malucs i canells.
La pèrdua d'òs comença de forma fisiològica durant la dècada dels trenta. veient-se incrementada durant els primers anys posteriors a la menopausa, i posteriorment s'estabilitza de forma gradual.
La disminució dels nivells d'estrògens augmenta el risc de fractures òssies, de forma que podem dir que la menopausa no implica tenir necessàriament osteoporosi però si augmenta el risc de patir-la.
En l'actualitat, la prevenció és el mètode més eficaç per a tractar l'osteoporosi, ja que un cop que la massa òssia ha disminuït resulta difícil reemplaçar- la
A partir de la tercera dècada de vida, les intervencions tendrien que tenir com objectiu reduir l'index de pèrdua de massa òssia. Això inclou :
Augmentar l'ingesta de calci a 1200mg/dia. Només quan no s'assoleixi dita quantitat amb la dieta es recorrerà a l'ús de suplements de calci.
Assegurar-se de l'aport de vitamina D. No està justificat el aport de vitamina D a una persona que faci una dieta normal i una exposició moderada a la llum natural.
Realitzar exercici físic regular de tipus aeròbic ( caminar, córrer, anar en bici, etc.. ) i mantenir un pes adequat. Així es manter la densitat de massa òssia i es prevenen les fractures.
Evitar l'hàbit de fumar i moderar el consum d'alcohol i cafeïna.
No sempre es necessària l'administració de fàrmacs per a la prevenció de la osteoporosi. De fet, no està establert el temps i la durada òptima del tractament farmacològic per a optimitzar els efectes beneficiosos sobre l'òs i minimitzar els riscos. El metge, després de la avaluació individualitzada, podrà determinar la necessitat del mateix.
- Risc de malaltia cardiovascular
Les dones en edat menopàusica presenten major risc cardiovascular , si bé no s'ha demostrat relació entre malaltia cardiovascular i la disminució d'estrògens en la menopausa.
la malaltia cardiovascular es caracteritza per tenir una etiologia multifactorial. L'increment del risc coronari està lligat sobretot al augment de factors de risc que apareixen amb l'edat.. els factors més importants i que, a la vegada, es potencien entre sí augmentant el risc coronari són l'envelliment, la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme, l'obesitat, el sedentarisme i els antecedents familiars.
Consells per sentir-se millor en aquesta nova etapa
Les principals mesures que es poden portar a terme són eficaces i resulten ser molt senzilles de implantar en la vida diària.. El professional té que insistir en la importància de complir-les adequadament per sentir-se millor durant el climateri.
Fomentar l'autoestima. És important que la dona dediqui més temps per a ella. Hi ha que animar-la a que desenvolupi aficions que fins ara a descuidat.
Realitzar exercici físic moderat i de forma regular ( caminar mínim mitja hora/dia, anar en bici, nedar, etc...) proporciona benestar i retarda l'aparició dels trastorns.
Portar una dieta adequada. Com existeix major tendència a augmentar de pes i a la aparició d'hipertensió arterial,colesterol alto, etc.., és precís reduir el consum de greixos i sucres, així com, augmentar el consum de fruites, verdures i cereals. A més, s'incrementarà el consum de calci o derivats. Evitar el tabac, excés de cafè i altres estimulants que perjudiquin la salut.
Realitzar controls periòdics de tensió arterial , colesterol i glucosa.
Anar a les revisions ginecològiques resulta imprescindible per a prevenir problemes típics d'aquesta etapa. El metge serà el que valori la severitat dels símptomes i la necessitat de tractament.
Evitar l'automedicació amb hormones o altres medicaments. Si el metge ha pautat un tractament hi ha que fomentar el compliment terapèutic així com realitzar seguiment farmacològic del mateix.
Mites i falses creences
En torn a la menopausa existeixen mites i falses creences que en ocasions són les responsables de fracassos terapèutics. Des de les farmàcies és possible acabar amb tots ells així com aclarir dubtes freqüents que es plantegin en aquesta etapa.
A continuació es recullen algunes d'aquestes qüestions amb els seus corresponents aclariments.
- La menopausa és una malaltia que sempre requereix tractament farmacològic
No és una malaltia, és una etapa més en la vida de la dona. Els símptomes associats a la menopausa es poden alleugerar amb mesures no farmacològiques, tot i que en alguns casos es requereix tractament amb medicaments
- Crec que la meva qualitat de vida anirà a pitjor
No necessàriament. És molt important que la dona estigui informada sobre els canvis que es poden produir i les mesures que cada dona pot adoptar per a l'autocura de la salut. " Pot ser la millor etapa de la vida "
- Segur que engreixo
No té perquè ser així . En la menopausa es produeixen canvis metabòlics, que determinen un augment del greix corporal, i un canvi en la distribució de la mateixa . El greix corporal que als 20 anys és del 26%, passa al 33% als 40 i al 42% als 50 anys. Una dieta pobre en greixos i exercici físic diari contribuirà a evitar el sobrepès, És important tenir en compte que el problema no és només estètic, sinó que amb el sobrepès/obesitat augmenten els riscos de malalties tals com diabetis i malaltia cardiovascular.
- Me preocupa l'osteoporosi ; no puc prevenir-la
La menopausa no implica tenir necessàriament osteoporosi però sí augmenta el risc de patir-la. Per prevenir-la es recomanar augmentar l'ingesta d'aliments rics en calci i vitamina D, practicar exercici físic, mantenir un pes adequat i exposar-se moderadament al sol.
- Sé que els tractaments hormonals són molt perillosos
Utilitzats sota control mèdic i durant un temps limitat resulten segurs i eficaços per als fogots i la sequedat vaginal.
- És segur que em deprimiré
l'associació entre depressió i menopausa no està provada . les circumstàncies culturals o socials semblen influir més que la menopausa en sí.
- Els tractaments naturals resulten segurs i eficaços
Els fitoestrògens, tant en forma de suplements com en la dieta, no ha mostrat resultats concloents sobre els símptomes vasomotors; tot i que s'estan utilitzant àmpliament en el tractament dels fogots. Es desconeixen els seus efectes en el teixit endometrial i mamari i no està establerta la seva seguretat en pacients amb antecedents de càncer de mama.
Ni la homeopatia ni la vitamina E es recomanen en el tractament dels símptomes vasomotors. Cimicifuga racemosa no ha demostrat de manera concloent la seva eficàcia en el tractament dels fogots. Recentment la Agencia Española de medicamentos y Productos Sanitarios ( AEMPS ) ha emès una nota informativa sobre l'aparició de casos que l'associen amb fallada hepàtica o hepatitis autoinmune.
Per a últim, cap extracte orgànic d'herbes és una alternativa adequada a la THS ( teràpia hormonal substitutòria )
Les dones tenen que ser informades sobre l'escasa efectivitat dels " tractaments naturals " i de la absència de dades sobre els seus efectes adversos.
