Assessorament des de la farmàcia
cel-lulitis |
En una societat com la nostra, en que la imatge personal és objecte de culte i un dels elements del èxit personal, la aparició dels antiestètics clotets en malucs, cuixes, natges o abdomen ( que coneixem com a cel.lulitis ) és una font de preocupació per a moltes persones.
. Prova d'això és la important demanda que han tingut, i segueixen tenint, els preparats anticel.lulítics en les oficines de farmàcia; demanda a que els laboratoris farmacèutics responen amb la incorporació de tractaments innovadors i de major efectivitat.
De tots el professionals que poden intervenir en el abordatge " terapèutic " de la cel.lulitis, el farmacèutic comunitari és, per la seva proximitat, accessibilitat i credibilitat, un dels col·lectius que tenen una major participació en la divulgació de informació per a la prevenció i /o control d'aquesta antiestètica disfunció.
Definició
La vigèsima segona edició del Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua especifica que una de les accepcions del terme cel·lulitis és l'acumulació subcutània de greix en certs parts del cos, que prenen l'aspecte de pell de taronja.
Aquesta definició, correcta des de un punt de vista lingüístic, porta certa confusió, ja que per la seva terminació "itis" podria inferir-se que es tracta d'un procés que té una base inflamatòria, cosa que no és correspon amb la realitat.
Lipodistròfia ginecoide, panniculosi, panniculopatia, edemat fibroescleròtic o lipoesclerosi són alguns dels termes mèdics que designarien de forma inequívoca el que es coneix popularment com a cel-lulitis.
Consideracions epidemiològiques.
Es tracta d'un problema estètic, majoritariament femení, que es manifesta en major o menor grau en un 90-95% de les dones post-adolescents i que s'accentua en determinades etapes de la vida. Contràriament al que se sol pensar, la seva presència no està vinculada a la flacciditat o al sobrepès, sinó que apareix amb la mateixa prevalència en persones obeses, que estan en el seu pes o primes.
És rara la seva presència entre la població masculina. Quan apareix en l'home sol fer-ho de forma secundària a problemes de hipogonadisme, deficiències androgèniques, o en pacients tractats amb estrògens per a combatre el càncer de pròstata.
pell de taronja |
La gènesi de la cel.lulitis és un procés lent, complexe i inespecífic, en el que intervenen multitud de factors, no tots ells totalment coneguts. Es creu que l'aparició dels nòduls cel.lulítics característics es correspon amb un increment de l'activitat del teixit adipós i major retenció d'aigua, greixos i toxines en l'espai intersticial, associat a trastorns localitzats de circulació sanguínia i a una degeneració de fibres de col.lagen del teixit conjuntiu subcutani.
El resultat de tot això és una modificació de la textura del teixit subcutani que provoca la aparició de zones sobre engrossides, amb un augment concomitant del gruix i de la sensibilitat de la pell, hipotèrmia localitzada i disminució de la mobilitat cutània ( derivada de la formació d'adherències amb el pla profund de la pell )
Localització
Si bé es cert que el procés cel-lulític pot ser generalitzat en totes les parts del cos ( cosa que es patrimoni quasi exclusiu de dones que pateixen obesitat ), lo habitual és que la cel.lulitis cursi amb dipòsits localitzats de greix , la ubicació dels quals està condicionada de manera significativa per la distribució fisiològica del teixit adipós en l'organisme.
Així, en el que s'ha anomenat com a distribució ginoide del teixit adipós, aquest es concentra en les parts inferiors del cos : regió pelviana, natges, cuixes i genolls.
Per això, la exacerbació i degeneració dels dipòsits adiposos propis de la cel.lulitis es concentren en aquestes zones i provoquen un efecte estètic característic que es coneix com a " cartutxeres " o " pantaló de muntar ".
Altra localització habitual de les manifestacions de la cel.lulitis són els turmells, on provoca un engruiximent deformant d'aquesta articulació que es coneix com a "cama de bota ".
Tot i que ambdues localitzacions son les més freqüents, existeixen altres cel.lulitis enquadrades en àrees concretes , molt arrelades i, en ocasions, doloroses. D'aquest últim grup val la pena destacar la cervical o " coll de bisó ", la lumbar i l'abdominal.
Classificació
De tots els criteris de classificació possibles d'aquesta alteració epidèrmica, els més comunament acceptats són la localització i l'aspecte/consistència.
Així, atenent a la distribució dels adipòcits es parla de :
- Celul.litis generalitzada : Ocupa grans àrees corporals i provoca importants efectes deformants. S'associa a la obesitat i a uns hàbits alimentaris altament desequilibrats. Acostuma a iniciar-se en la pubertat i, si els hàbits no es corregeixen , empitjoren amb la edat, ja que els factors que la desencadenen es fan cada cop més desfavorables i els trastorns que es deriven d'això acaben ocasionant importants canvis, no únicament estètics, sinó també per a la salut en general.
- Cel.lulitis localitzada : Com el seu nom indica, les alteracions se circumscriuen a determinades zones del cos. Pot iniciar-se en la pubertat i evoluciona amb el pas dels anys, afectant-se especialment pels canvis associats a les etapes del cicle de maduresa sexual femenina.
En funció del aspecte i consistència de les zones cel.lulítiques es poden diferenciar tres tipus de cel.lulítis :
- Cel.lulitis blanda o flàccida : El teixit superficial afectat se caracteritza per la seva poca consistència i el seu aspecte esponjós. Es reconeix al primer cop d'ull, doncs el seu volum generalment es desploma flàccidament i es balanceja quan la dona que la pateix es mou. Les zones afectades canvien de forma quan son pressionades amb les mans o quan canvia la posició del cos. No sol ser dolorosa i normalment s'acompanya d'edema i trastorns circulatoris. La cara anterior de les cuixes, els malucs, les natges i els braços són les zones més afectades. Es manifesta preferentment en dones d'edat mitja -alta ( a partir dels 35-40 anys ) que no realitzen exercici físic o ho fan de forma molt escassa i no continuada, que han experimentat canvis sobtats de pes ( dràstiques dietes d'aprimament ) i/o presenten musculatura atròfica.
- Cel.lulitis edematosa o aquosa : És la menys freqüent de les tres, però és la que presenta pitjor pronòstic, ja que en estadis avançats pot arribar a ser incapacitant.Es caracteritza per una excessiva retenció de líquids, localitzada generalment en la zona de les cames que presenta considerables variacions interdia en funció de l'estat fisiològic de la persona que la pateix. El teixit afectat té un aspecte inflat, amb consistència pastosa i és dolorosa al tacte. Algunes de les manifestacions clíniques que apareixen concomitants o en una fase posterior són : sensació de pesadesa, edema, dolor, pruïja, rampes i poden acabant provocant l'aparició de telangiectasies o varius.L'edema i el deficient estat vascular present en aquesta alteració pot requerir tractament mèdic, en aquest cas sol presentar-se una bona resposta quan s'aplica una teràpia adequada sobre la circulació de retorn. Se manifesta de forma precoç, normalment durant la pubertat.
- Cel.lulitis compacta o dura : La pell presenta un aspecte compacte, ferm i difícil de pessigar. Si bé la seva forma estètica és la menys agressiva amb l'equilibri de línies del cos ( la zona afectada presenta ondulacions que no canvien amb el moviment corporal ), la presència dels nòduls cel.lulítics es reconeixen clarament per palpació amb la mà.. Pot arribar a ser dolorosa quan es pressiona lleugerament la zona, a causa de la compressió que presenten els nervis i vasos sanguinis atrapats entre les fibres de teixit connectiu. Sol anar acompanyada de estries, pell seca, hipotèrmia, i facilitat per fer-se un blau i formar cardenals després de lleus cops accidentals.. Es localitza en la meitat inferior del cos , afectant amb major freqüència la cara interna dels genolls i la cara posterior externa de les cuixes . És la cel.lulitis que presenta major nombre de casos, iniciant-se normalment en dones joves ( adolescents ) i amb una major incidència en aquelles que presenten sobrepes i bon to muscular. La seva eliminació és molt difícil. Finalment, si bé s'han presentat en aquest apartat com tres modalitats separades i amb manifestacions clarament identificades, lo més habitual és l'aparició de patrons creuats, de forma que en una mateixa persona coexisteixi característiques clíniques de més de una forma.
Tractament
Prèviament al abordatge "terapèutic" de la cel.lulitis, hi han tres consideracions que el farmacèutic té que transmetre i té que treballar amb la persona que assessora per evitar generar frustracions i falses expectatives :
- Ni hi ha cap motiu per l'alarma, ni la persona té que obsessionar-se amb la idea de que la cel.lulitis és un greu problema, ja que sinó, les conseqüències negatives d'aquesta disfunció poden estendres a l'àmbit de la autoestima.
- No hi ha tractament miraculós: la millora i/o remissió dels símptomes cel.lulítics és lenta i l'èxit vindrà condicionat en gran mesura per la constància , per tant, no es tenen que descuidar les cures en les èpoques en les que es mostra menys la pell.
- L'aplicació de tractaments tòpics per sí sols no és suficient per parar la progressió de la cel-lulitis o minimitzar els seus efectes. Es té que conjugar amb un canvi integral de l'estil de vida ( exercici, alimentació, massatges, actitud vital positiva ) i un reforç en l'autocura de la pell.
Principis actius
Un cop aclarits aquests punts, podem indicar que es disposa en la farmàcia de un ampli arsenal de preparacions tòpiques que incorporen una extensa gamma d'ingredients actius en constant procés d'innovació.
Amb l'aplicació dels preparats anticel.lulítics es pretén actuar sobre els dipòsits de greix, hidratar i incrementar la elasticitat i plasticitat de la pell, estimular la circulació perifèrica i disminuir el contorn de les zones afectades.
Deixant de un costat la presència de actius cosmetològics on la seva finalitat bàsica es obtenir una millora de l'estat d'hidratació i aspecte de la pell, la inclusió d'ingredients actius específics en els preparats anticel.lulítics poden respondre a diverses estratègies o nivells d'actuació.
Així, en funció del teixit o sistema sobre el que exerceix la seva activitat es pot classificar en :
- Actius sobre el teixit adipós : Justifiquen el seu efecte anticel.lulític en la seva capacitat de interferir, mitjançant diferents mecanismes, en la quantitat i contingut dels cúmuls de greix propis de la cel-lulitis. En aquest grup existeix dos grans subgrups de principis actius : els lipolítics ( o estimuladors de la lipòlisi [ trenquen greixos ] )i antilipogènics ( o inhibidors de la lipogènesi [ no deixen formar greix ] ). Perquè puguin formar-se els dipòsits de lípids ( greix ) en els adipòcits es té que haver produït prèviament una conversió dels lípids circulants pel torrent sanguini en àcids grassos lliures. Aquestes mol.lécules simples es difonen a l'interior de la cèl.lula mitjançant un mecanisme de transport actiu , on la seva inhibició constitueix la base del mecanisme d'acció dels anomenats antilipogènics. Un cop formats , la degradació i mobilització fisiològiques dels dipòsits grassos dels adipòcits està catalitzada per uns sistemes enzimàtics, denominats lipases. Dins del grup dels agents lipolítics existeixen alguns que actuen precisament en aquest nivell al potenciar aquesta activitat enzimàtica i prolongar la seva acció sobre els triglicèrids acumulats. En altres casos , el mecanisme d'acció es basa en la estimulació del transport de les cadenes dels àcids grassos resultants de la degradació dels triglicèrids a l'interior de la mitocòndria per a la seva degradació. Els lipolítics més utilitzats són compostos iodats no hormonals, L-carnitina, i bases xàntiques com cafeïna, teofil·lina i teobromina. Recentment també s'ha incorporat a aquest grup la xantoxilina, un actiu cosmètic que reactiva la combustió natural dels greixos acumulats i bloqueja el seu posterior emmagatzematge.
- Actius sobre el sistema circulatori : La seva acció beneficiosa en el tractament tòpic de la cel.lulítis es basa en la capacitat de millorar els fenòmens vasculars associats amb el procés cel.lulític, afavorint l'aport nutritiu i d'oxigen als teixits afectats . Dintre d'aquesta família existeixen tres grans grups : venotònics, antiedematosos i rubefaents. Amb la inclusió d'actius venotònics ( galzeran, castanyer d'Índia ) es pretén incrementar el to venós i la resistència de les parets vasculars, millorant la circulació i evitant la estasi sanguínia dels vasos. Els antiedematosos ( romaní, galzeran, bedoll ) actuen disminuint la permeabilitat capil.lar i reduint i/o eliminant la presència excessiva de líquids en la zona intersticial. Amb la seva aplicació s'aconsegueix millorar la circulació sanguínia i el drenatge limfàtic, per això estan espaecialment indicats en aquelles cel.lulítis amb un fort component edematós . El tercer grup d'actius d'aquesta família són els rubefaents ( mentol, càmfora, nicotinats de metil i alfa-tocoferol ) , un grup d'ingredients on la seva aplicació tòpica provoca un augment local i transitori de la temperatura i, com a conseqüència, una activació de la circulació perifèrica i del metabolisme local.
- Actius sobre el teixit connectiu :Enquadrats en aquesta família es troba un grup de principis actius que desenvolupa la seva acció a nivell dels esdeveniments relacionats amb la desestructuració , degeneració i reorganització de les fibres que conformen el teixit connectiu. Dintre d'aquesta família existeixen tres grans grups de principis actius : despolimeritzadors de mucopolisacàrids i teixit fibrós i reestructurants. La excessiva polimerització i reticulació dels mucopolisacàrids, que constitueixin la substància fonamental del teixit connectiu, afavoreix la retenció de líquids i de substàncies tòxiques en els teixits cel.lulítics. Per això, alguns cosmètics anticel.lulítics inclouen en la seva formulació enzims despolimeritzadors dels mucopolisacàrids com la mucopolisacaridasa, que incrementa l'intercanvi cel.lular, elimina els líquids retinguts, redueix el volum dels adipòcits al activar la lipòlisi i millora la microcirculació. Amb aquestes formulacions es aconsegueix, a més, afavorir el drenatge intersticial i la permeabilitat del teixit conjuntiu, que a la vegada, potencia la entrada del reste de principis actius vehiculats en les formulacions reductores. la inclusió de enzims que catalitzin la despolimerització afavorirà el drenatge intersticial, la fluïdesa i permeabilitat del teixit conjuntiu i potenciarà la entrada del reste de principis actius vehiculats en les formulacions reductores. Amb un efecte semblant als anteriors, però amb diferent estructura bioquímica diana, es troben els despolimeritzadors del teixit fibrós. Aquest grup d'actius actua específicament sobre les fibres proteiques escleròtiques del teixit conjuntiu que durant la gènesi cel.lulítica es disposa formant una trama reticular densa i rígida al voltant dels cúmuls de greix ( nòduls cel.lulítics ). Finalment, s'inclouen en aquest grup una sèrie de components on la seva finalitat és estabilitzar el teixit conjuntiu, prevenir o frenar la seva degeneració per la seva acció antirradicalària, o contribuir a la síntesi de col.lagen i elastina.
TEIXIT/ SISTEMA SOBRE EL QUE ACTUEN
|
MANIIFESTACIONS FISIOLÒGIQUES
|
EXEMPLES
|
ADIPÓS
|
LIPOLÍTICS
|
BASES XÀNTIQUES : CAFEÏNA, TEOFIL.LINA, TEOBROMINA
EXTRACTES RICS EN BASES XÀNTIQUES : NOU DE COLA, TE VERD, GUARANÀ
COMPOSTOS IODATS DE NATURALESA NO HORMONAL : IK, TRIIODEACETAT DE
SODI, MONOIODOAMINA, EXTRACTE DE FUCUS VESICULOSUS
|
ANTILIPOGÈNICS
|
L-CARNITINA
ESFINGOSINA
EXTRACTE DE GARCINIA CAMBOGIA
|
|
CIRCULATORI
|
VENOTÒNICS
|
EXTRACTE DE GINKGO BILOBA
EXTRACTE DE CASTANY ER D’ÍNDIES
EXTRACTE DE GALZERAN
EXTRACTE DE XIPRER
EXTRACTE DE TARONJA AMARGA
|
ANTIEDEMATOSOS
|
EXTRACTE DE HEURA
EXTRACTE D’ALGUES MARINES ( FUCUS VESICULOSUS, PALMÀRIA PALMATA,
ETC..)
EXTRACTE DE PELOSELLA
|
|
RUBEFAENTS
|
NICOTINAT/SALICILAT DE METIL
NICOTINAT DE TOCOFEROL
MENTOL
CÀMFORA
|
|
CONNECTIU
|
DESPOLIMERITZADORS DE MUCOPOLISACÀRIDS
|
TIOMUCASES
HIALURODINASES
|
REESTRUCTURANTS
|
VITAMINES ( A,E ,C )
OLIGOELEMENTS ( Mn, Zn, Co, Si, ...)
EXTRACTE DE CENTELLA ASIÀTICA
|
|
DESPOLIMERITZADORS DE TEIXIT FIBRÓS
|
COL.LAGENASES
ELASTASES
|
Les formulacions tipus emulsió i gel són les que han tingut tradicionalment major acceptació pel públic en general.
En aquest camp, la tendència actual s'orienta cap a la utilització d'excipients no greixosos. Amb això s'aconsegueix una adequada extensibilitat i una ràpida absorció i, a la vegada, que es tracti de formulacions de ràpid assecat, amb el que no es dificulta ni es retarda la incorporació de peces de vestir. En contraposició, aquestes propietats condicionen que es tingui que reduir el temps de massatge destinat a la seva aplicació , això va en detriment de la efectivitat del tractament , doncs són sobradament coneguts els beneficis anticel.lulítics d'aquesta acció.
Els gels, cremigels, sprays i emulsions fluides de fase externa aquosa o silicònica estan fortament posicionats en aquest sector , sent les seves característiques organolèptiques ( olor,color i textura ) els condicionants més notables de la seva acceptació i fidelització. A aquestes presentacions es té que afegir el dels pegats transdèrmics, utilitzats per a vehicular una gran varietat de preparats d'aplicació tòpica, on els seus principis actius poden poden ser absorbits a través de la pell i exerceixen un efecte local.
Els pegats transdèrmics reductors inclouen en la seva composició, com elements bàsics, un suport oclusiu, un reservori dels ingredients amb propietats reductores i una capa de contacte que a més serveix d'ancoratge a la pell . Les característiques i propietats que confereixi cadascuna de les parts integrants del pegat estaran condicionades per la seva composició.
Altres tractaments anticel.lulítics
Els tractaments anticel.lulítics de cabina i abordatge terapèutic de la cel.lulítis han tingut des de sempre un paper preponderant en el ampli ventall de tractament estètics que s'ofereixen en les clíniques i centres especialitzats que tan d'actualitat estan avui en dia.
Es tracta d'un fen`men tan dinàmic que resulta impossible enumerar d'una forma exhaustiva la totalitat de propostes disponibles en el mercat i el seu fonament.Algunes de les més populars són : Liposucció, lipoescultura ultrasònica, endermologia, electrolipòlisi, mesoteràpia i ozonoteràpia.
Consells des de la farmàcia
Aquests són els missatges que es tenen que difundir per prevenir l'aparició i/o minimitzar els efectes de la cel.lulítis :
- Seguir una dieta sana, equilibrada i variada, amb un marcat predomini dels aliments rics en fibres, fruites i verdures en front a aliments amb alt contingut de greix i amb hidrats de carboni d'absorció ràpida.
- Les dietes baixes en calories o hipocalòriques només estan justificades si, a més de cel.lulítis, la persona afectada presenta un excés real de pes.
- Moderar el consum de cafeïna i sal.
- Ingerir abundant aigua
- Practicar exercici fisic de forma regular
- Mantenir una correcta hidratació cutània amb cosmètics que incorporin, a més, propietats nutritives i regeneratives.
- Fer massatges a la zona contribueix, per simple acció mecànica, a estimular el drenatge dels teixits i activar la microcirculació.
- Evitar la roba molt ajustada al cos i els talons alts i estrets.
- Evitar els banys de sol intensos i sense protecció, i els banys i dutxes amb aigua molt calenta.
Abans de procedir a l'aplicació de tractaments anticel.lulítics tòpics es tindria que tenir en compte dues consideracions :
- Netejar prèviament la zona amb un sabó suau, fent un massatge a la zona amb un guant de crin.
- L'aplicació prèvia d'un preparat exfoliant optimitza la penetració dels principis actius reductors i permet una major oxigenació de la pell.