MALALTIES DE LA
TIROIDE
La
tiroide és una glàndula que
controla certes funcions importants del cos. Les malalties de la glàndula tiroide poden afectar a quasi tots els òrgans del cos i ser
perjudicial per a la
salut.
La tiroide és
una glàndula endocrina . Però que vol dir glàndula endocrina ? Les glàndules
són agrupacions cel·lulars que segreguen substàncies. Aquestes substàncies que segreguen, poden abocar-se al exterior (
glàndula exocrina ), o bé, es poden abocar directament a la sang ( glàndula
endocrina ). La glàndula mamària
produeix llet i és una glàndula exocrina, també ho són les glàndules salivals,
lacrimals i sudorípares. Totes elles segreguen substàncies a l’exterior.
En canvi, les
glàndules suprarenals, el pàncrees en part, la hipòfisi, la tiroide, són
glàndules endocrines, on la seva secreció, les hormones, passen directament a
la sang.
La glàndula tiroide
es troba a la base del coll davant la tràquea per sota del cartílag cricoide (
“ la nou d’Adam “ ), te dos lòbuls units per un istme i té forma de papallona.
glàndula tiroide 1
|
La glàndula
tiroide elabora, emmagatzema i allibera dos hormones : T4 ( tiroxina ) i T3 ( Triiodotironina
). Les hormones tiroïdals controlen el ritme amb el que funciona cada part del
cos. Això s’anomena metabolisme. Quan la glàndula tiroide funciona com cal, el
seu metabolisme es manté a un ritme constant, és a dir, ni massa ràpid ni massa
lent.
La glàndula
tiroide es controlada per la glàndula pituïtària ( glàndula ubicada en el
cervell ). Aquesta elabora la hormona estimulant de la tiroide ( TSH ). La TSH
indica a la tiroide que elabori més hormona si fos necessari.
La glàndula
tiroide elabora uns compostos hormonals que tenen una característica única en
el organisme i és que en la seva composició entra el iode. Això és un fet molt
important ,perquè si el organisme no disposa de iode la tiroide no pot produir
hormones.
Una de les
maneres d’assegurar-se la correcta disposició de iode en el nostre organisme és
utilitzar en casa sal iodada que es troba en tots els mercats i en tots els
països i no te cap contraindicació rellevant.
Si no hi ha
suficient hormona tiroide en la sang, es redueix el ritme del metabolisme del
cos. Aquesta malaltia s’anomena Hipotiroïdisme ( tiroide amb activitat
deficient ).
Si hi ha
massa hormona tiroide a la sang, s’accelera el ritme del metabolisme. Aquesta
malaltia s’anomena Hipertiroïdisme ( tiroide amb activitat excessiva ).
Alguns
trastorns fan que la tiroide alliberi una quantitat deficient o excessiva
d’hormona. Les dones amb major tendència són aquelles que han tingut o tenen
alguna malaltia autoimmunitària com , per exemple, la diabetis.
HIPOTIROIDISME
El Hipotiroïdisme
és una afecció en la qual la glàndula tiroide té un funcionament anòmal i
produeix molt poca quantitat d’hormona tiroïdal. Quan les hormones tiroïdals
disminueixen, la secreció de tirotropina o TSH ( que regula la secreció
d’hormona ) augmenta, en un intent d’aconseguir que la tiroide treballi al
màxim per a recuperar el nivell d’hormones tiroïdals, situació que no
s’aconsegueix.
En
conseqüència l’hipotiroïdisme es caracteritza per una disminució global de la
activitat orgànica que afecta a funcions metabòliques, neuronals,
cardiocirculatòries, digestives, etc...
Tipus d’Hipotiroïdisme
Existeixen
diversos tipus d’hipotiroïdisme : el primari, el secundari i el terciari, aquestes
són les seves característiques principals :
Hipotiroïdisme primari :
És el més freqüent.
La glàndula està afectada i no funciona correctament. Pot aparèixer també Goll.
S’anomena Goll a la inflamació de la
glàndula tiroide. En cas de Goll hi ha tres possibilitats :
·
Que
la funció de la glàndula tiroide sigui normal
·
Que
la funció de la glàndula tiroide estigui augmentada, i en aquest cas es
tractaria d’hipertiroïdisme.
·
Que
la funció de la glàndula tiroide estigui disminuïda, el que es coneix com
hipotiroïdisme. Els casos de hipotiroïdisme amb goll són més freqüents en zones
on hi ha dèficit de Iode. Presenta una
relació directa amb la dieta.
GOLL 1
Hipotiroïdisme secundari :
La glàndula
tiroide està en perfecte estat, no obstant això, la hipòfisi no segrega la TSH ( hormona
estimulant de la tiroide ), i és degut a això que la glàndula tiroide no
produeix les hormones tiroïdals. Mai apareix Goll.
Hipotiroïdisme terciari :
És
l’hipotàlem el que es veu afectat. No produeix l’hormona d’alliberament de
tirotropina, fent que tot el conjunt es vegi afectat, doncs sense aquesta
hormona, la hipòfisi no pot secretar la TSH, i a la vegada, la glàndula tiroide
tampoc és capaç de segregar les hormones tiroïdals.
Causes del Hipotiroïdisme
Aquesta
malaltia pot originar-se per diferents motius. Aquestes són les causes i tipus
més comuns de hipotiroïdisme.
Tiroïditis de Hashimoto o
autoimmunitària
La causa més
comuna d’hipotiroïdisme és la denominada tiroïditis de Hashimoto, que dona lloc
a una destrucció progressiva de la tiroide ( és com si l’organisme no reconegui
la tiroide com a pròpia, motiu pel qual procedeix a la seva destrucció per medi
d’anticossos que produeix el sistema immunitari. Aquesta afecció és molt comuna
en dones a partir dels quaranta anys, tot i que pot donar-se als homes i en
altres edats.
Tiroïditis postpart
Sol ser
asimptomàtica, per tant la majoria de les vegades no es diagnostica. La dona
afectada patirà hipertiroïdisme i ,posteriorment, hipotiroïdisme. En el 80%
dels casos les pacients recuperen el funcionament normal de la glàndula tiroide
al cap d’un any aproximadament.
Defectes congènits
Hipotiroïdisme
congènit : el recent nascut presenta hipotiroïdisme
Hipotiroïdisme
adquirit en el període neonatal : Quan el hipotiroïdisme es desenvolupa poc
després del naixement.
Altres causes d’Hipotiroïdismes
·
Teràpies
de radiació en el coll degut a un tractament contra el càncer
·
Extirpació
quirúrgica de part o de tota la glàndula tiroide
·
Tiroïditis
granulomatosa subaguda : apareix després d’una infecció vírica. Comença com una
inflamació de gola, que consisteix en un dolor en el coll que cada cop es torna
més dolorós, i es presenta normalment amb febre lleugera.
·
Medicaments
antitiroïdals : La presa de medicaments antitiroïdals ( com el carbimazol,
metimazol o propiltiouracilo ) poden paralitzar la síntesi d’hormones tiroïdals
i/o generar anticossos, provocant en últim terme hipotiroïdisme.
·
Tractament
amb liti que es fa servir en problemes de Psicosi maniacodepressiva. Bloqueja
l’alliberació d’hormones tiroïdals
·
Carència
crònica de iode en la dieta ( sobretot en països en vies de desenvolupament )
Factors de risc del Hipotiroïdisme
Hi ha una
sèrie de col·lectius que són més propensos a patir aquesta malaltia :
·
Dones
majors de 50 anys
·
Dones
en període de post-part
·
Persones
sotmeses a una intervenció quirúrgica de la tiroide o aquelles que segueixen
teràpies amb iode radioactiu
·
Recent
nascuts de mares amb hipertiroïdisme
·
Persones
amb anticossos antitiroïdals
Símptomes del Hipotiroïdisme
La
instauració és normalment lenta i progressiva. Els símptomes del hipotiroïdisme
es relacionen amb una disminució de l’activitat funcional de tots els sistemes
del organisme ; són sotils i graduals, i poden ser confosos amb una depressió.
Els més
clàssics són :
·
Les
expressions facials són tosques, la veu es ronca i la dicció ( forma
d’utilitzar les paraules per formar oracions )és lenta.
·
Les
parpelles estan caigudes, els ulls i la cara ofereixen un aspecte inflat i
abultat.
·
Moltes
persones augmenten de pes i tenen restrenyiment
·
Algunes
persones són incapaces de tolerar el fred.
·
El
cabell es torna fràgil, aspre i sec, i la pell canvia a àspera, engruixida,
seca i escamosa. I també les ungles es veuen afectades i són trencadisses i
dèbils.
·
En
molts casos es desenvolupa la síndrome del túnel carpià. Que provoca formigueig
o dolor de mans.
·
El
pols es torna més lent, els palmells de les mans i les plantes dels peus
apareixen una mica ataronjats (carotenemia )
·
Algunes
persones, sobretot la gent gran, es tornen oblidadisses, i semblen confuses o
dements.
Si no es tracta
pot arribar a un cas extrem produint un coma mixedematos. És poc
freqüent i té lloc quan el nivell de la hormona T4 és extremadament
baix. Es caracteritza per :
·
Temperatura
per sota de lo normal
·
Disminució
de la respiració
·
Pressió
arterial baixa
·
Glucèmia
baixa
·
Falta
de reacció o resposta
En cas que el
hipotiroïdisme el pateixi un recent nascut, els signes més característics són :
·
Cara
d’aparença inflada
·
Mirada
trista
·
Llengua
llarga que sobresurt de la boca
Quan es
tracta d’una pacient embarassada existeixen uns símptomes que distingeixen el
hipotiroïdisme de les complicacions normals :
·
Problemes
oculars
·
Tremolor
de mans
·
Hipertensió
arterial
·
Goll
·
Debilitat
muscular
·
Defecació
més freqüent
·
Separació
de les ungles del llit unguial
Diagnòstic del hipotiroïdisme
És important
establir un diagnòstic precoç per poder restablir lo abans possible els nivells
normals de les hormones i que no es produeixi cap dany. La manera de
diagnosticar el hipotiroïdisme es realitzant una sèrie de proves, incloent un examen
físic, radiografia del coll i anàlisi de :
·
Hormona
estimulant de la tiroide en sèrum ( TSH ). El seu nivell elevat indica que se
està segregant en major quantitat per
contrarestar la disminució de la funció
de la tiroide.
·
T4
·
Anticossos
antitiroïdals
Els nivells
de les hormones van a variar segons la causa de la malaltia. En persones amb
hipotiroidisme primari es troben nivells baixos de T4 ( el nivell de T3
generalment es manté dintre de la normalitat ). Els hipotiroïdismes secundaris
presenten nivells baixos, tant de T4 com de TSH.
Si els
nivells de TSH són alts i els de T4 són normals es denomina hipotiroidisme
subclínic. La disminució de la funció tiroïdal es veu compensada per un
augment dels nivells de TSH que
estimulen la tiroide
Quan el resultat
dels nivells d’hormones són anòmals, inclús quan la glàndula funciona
correctament, s’anomena síndrome del malalt eutiroideo. Generalment té lloc en
pacients amb alguna malaltia greu que no afecta a la tiroide.
Tractament del hipotiroïdisme
Aquest problema
requereix teràpia de per vida. El tractament del hipotiroïdisme consisteix en
la reposició de la hormona tiroide T4. La teràpia sols substitueix la T4 i no
la T3, doncs en condicions normals la majoria de la T3 present en l’organisme procedeix de la modificació de
la T4.
El medicament
que s’utilitza en major freqüència és la levotiroxina.
Es prescriu la menor dosi possible que restableixi els nivells normals
d’aquesta hormona.
Hi ha que
seguir una sèrie de pautes a l’hora d’abordar el tractament del hipotiroïdisme
amb aquest medicament.
·
No
es té que abandonar el tractament sense consultar amb el metge, tot i que els
símptomes millorin.
·
Si
es canvia de marca s’ha d’informar al metge.
·
Alguns
canvis en l’alimentació poden afectar a l’absorció del medicament, sobre tot si
és una dieta rica en soja o en fibra.
·
És
millor digerir el medicament en dejú.
·
No
es té que prendre junt amb Calci, ferro, multi vitamines, antiàcids d’hidròxid
d’alumini, colestipol.
Es té que
informar al metge en cas de símptomes que evidenciïn l’increment de l’activitat
de la tiroide :
·
Pèrdua
de pes ràpida
·
Inquietud
o tremolors
·
Sudoració
En cas d’hipotiroïdisme
de causa autoimmune és possible que vagi associat a alteracions d’altres
glàndules ( suprarenals, gònades ), de manera que serà precís tractar també
aquestes alteracions.
No hi ha que
oblidar en mantenir una dieta equilibrada, doncs el hipotiroïdisme provoca una
tendència a augmentar el pes. Per això, es convenient seguir una dieta baixa en
greixos i rica en fruites i verdures. I com no mantenir un pes en concordança
amb l’alçada.
HIPERTIROÏDISME
-Què és l’hipertiroïdisme ?
Hipertiroïdisme
és el nom pel que es coneix al augment del funcionament de la glàndula tiroide,
que implica un augment d’hormones tiroïdals ( T4 i T3 ) en la sang, i que té
com a conseqüència la acceleració de l’activitat metabòlica de l’organisme. Es
tracta d’un trastorn freqüent, que afecta aproximadament al 1% de la població,
sobretot a dones entre 30 i 40 anys
La funció de
les hormones tiroïdals consisteix en estimular el funcionament de diferents
òrgans, en especial el cervell, els muscles, el cor i els ronyons. D’aquesta
manera les hormones tiroïdals faciliten la contracció muscular, el funcionament
de les neurones .etc... Es podria dir que tenen un efecte natural vigoritzant.
El control
natural de la quantitat d’hormones tiroïdals en sang depèn de :
·
Control cerebral : la hormona TSH ( del anglès Thyroid Stimulating
Hormone, hormona estimulant de la tiroide ) secretada per la glàndula hipòfisi,
situada en el cervell, és la encarregada de regular la excreció d’hormones
tiroïdals, segons les necessitats.
·
Autoregulació : Les pròpies hormones tiroïdals
inhibeixen l’excreció d’hormones tiroïdals. Així sempre s’assegura que els
nivells no passen d’un límit.
Causes del hipertiroïdisme
·
Alteracions del control cerebral : La hormona TSH secretada per la
glàndula hipòfisi en el cervell es capaç d’estimular la glàndula tiroide per a
que sintetitzi més hormones tiroïdals. És possible que sorgeixi un tumor en la
hipòfisi que secreti sense control TSH i provoqui un hiperfuncionament de la
glàndula tiroide.
·
Malaltia de Graves : Aquesta malaltia d’origen autoimmune
és la causa més comuna del hipertiroïdisme. L’afecció es produeix per una
resposta anormal del sistema immunitari, que té com a conseqüència que les
defenses del cos humà es tornin contra la glàndula tiroide però, en lloc de
destruir-la, creen substàncies que estimulen la síntesi d’hormones tiroïdals,
de la mateixa manera que la TSH de la hipòfisi. És més freqüent en dones que en
homes.
·
Goll multi nodular tòxic : Quan es pren poc iode, o per raons no
conegudes, la glàndula tiroide incrementa la seva mida per a suplir aquesta
mancança i intenta captar tot el iode possible. Per a créixer, les cèl·lules que formen la glàndula
es multipliquen ; en ocasions el creixement es descontrola i cada cèl·lula
formen nòduls que fabriquen hormones tiroïdals pel seu comte sense regulació.
·
Adenoma tòxic : Sol passar dins d’un goll multi
nodular en que un nòdul descontrola encara més la seva divisió cel·lular, i
pateix mutacions que facilita que comenci a sintetitzar hormones tiroïdals
sense control, com si es formés una glàndula tiroide extra.
·
Tiroïditis : Una infecció vírica provoca la
inflamació de la glàndula tiroide, la qual expulsa totes les reserves
d’hormones tiroïdals que contenia i provoca un augment sobtat d’aquestes en la
sang . Afecta a dones principalment entre els 30 i els 50 anys d’edat. Cursa
amb febre i dolor en la mandíbula o el oïda.
Altres causes d’hipertiroïdisme
L’excés de
iode pot provocar hipertiroïdisme, tot i que no és suficient en la dieta per
què per a que això passi són necessàries grans quantitats, que normalment
provenen de l’administració de medicaments o de l’ús de proves diagnòstiques
que fan servir iode.
Rar, però
també possible, és l’estruma ovàric, que és un tipus de càncer format per
cèl·lules capaces de produir hormones tiroïdals sense control.
Símptomes del hipertiroïdisme
En general,
les persones afectades per hipertiroïdisme pateixen un augment de la excitació
en tots els seus òrgans i sistemes. Aquestes alteracions es produeixen poc a poc, així que al principi poden ser
relacionades al estrès i nerviosisme.
En la gent
gran ,però, el hipertiroïdisme pot manifestar-se només com a fatiga, pèrdua de
pes i depressió, s’anomena hipertiroïdisme apàtic i és més difícil de detectar.
En altres ocasions els símptomes sorgeixen de sobte en la seva màxima
intensitat, és el que es coneix com “ Tempesta tiroidal “ Els símptomes més
importants són :
·
Pèrdua de pes : El metabolisme global del malalt està
augmentat, de forma que consumeix més energia tot i no fer exercici. La
sensació de gana, no obstant, se incrementa, i ve de gust menjar més i amb més
freqüència.
·
Hiperactivitat : L’estat mental està alterat i els
malalts es mostren inquiets, amb ganes de fer moltes activitats contínuament,
tot i que no sigui el moment adequat. A això se li afegeix l’insomni, per tant
és normal que quan la malaltia porta un temps instaurada el malalt es senti
fatigat, però segueixi estant nerviós.
·
Falta de concentració : Qualsevol estímul extern ( un petit són,
llums d’electrodomèstics, etc... )distreu l’atenció dels malalts d’hipertiroïdisme.
Això és de vital importància en adolescents en època d’estudi.
·
Irritabilitat i canvis d’humor
·
Tremolor fi : El sistema nerviós i el muscular estan
hiperestimulats, inclús en repòs. És fàcil observar un tremolor en les mans
quan s’estenen els braços ( més fàcil de veure si es posa un full damunt ).
·
Goll : Es coneix així a l’augment de la
glàndula tiroide que sobresurt en la part més baixa del coll, provocant a
vegades problemes al tragar o respirar. No passa en tots els casos
d’hipertiroïdisme, i a vegades només es palpa i no es veu. Hi ha zones on la
població general té goll, principalment per falta de iode en la dieta, però
també per prendre aliments que contenen substàncies que provoquen goll de per
si ( com les cols, i les coliflors ), en Espanya, per exemple, això era típic
en algunes comarques de Galicia.
·
Exoftalmo : Es a dir, ulls sortits o mirada de
sorpresa. És degut a dos motius : primer, els músculs i greix que estan darrera
l’ull s’inflamen, empenyen l’ull cap a fora, segon, els músculs que obren les
parpelles estan hiperexcitades i fan que l’ull estigui sempre molt obert.
·
Debilitat muscular : La falta de relaxació muscular fa que
es perdi força i augmenti la fatiga.
·
Palpitacions i taquicàrdia : El cor batega més pressa i el pols és
més fort. Si el malalt té abans algun problema de cor es freqüent que ara
empitjori i , en ocasions, tingui que estar ingressat per poder controlar-lo.
També és habitual la aparició d’arítmies cardíaques, com la fibril·lació
auricular.
·
Augment de la suor : la pell sempre està calenta i humida,
la gent amb hipertiroïdisme no toleren bé la calor, inclús es queixen de calor
quan la temperatura real no és alta.
·
Picor i envermelliment dels palmells
de les mans
·
Cabell fràgil : El cabell es torna fi i trencadís. El
40% dels malalts continua amb una alopècia difusa durant alguns mesos després
de la curació.
·
Augment del ritme intestinal : Al igual que la resta d’òrgans, el
tub digestiu està sobrestimulat i el trànsit intestinal és més ràpid. Per això,
la freqüència de les defecacions augmenta, a vegades amb diarrea.
·
Disminució de la menstruació o, a vegades amenorrea ( desaparició
de la menstruació ).
·
Disfunció sexual ( en homes ).
·
Osteopènia : la reabsorció de l’os vell és més
ràpida que la formació de l’os nou, així que els ossos són més fràgils i les
fractures passen amb més facilitat.
·
Mixedema pretibial : Es tracta d’una alteració de la pell
de les cames, a la altura de la canyella. Es forma una placa inflamada, rosa o violàcia,
d’aspecte de pell de taronja.
En general
s’aconsella a la població en general que vagi al metge si :
·
Apareixen
canvis en el seu estat emocional, com excitació o depressió. Es mareja
·
Nota
palpitacions, es a dir, el cor batega ràpidament i de forma irregular.
Diagnòstic del hipertiroïdisme
Sens dubte la
prova diagnòstica més important és l’anàlisi clínica de sang. Els nivells
d’hormones tiroïdals T4 i T3 estaran més elevats del normal en tots els casos
d’hipertiroïdisme.
Per a
identificar la causa d’hipertiroïdisme es tenen que realitzar altres proves que
permetin descartar les possibles opcions. Amb l’anàlisi sanguini es poden esbrinar
els nivells de TSH, que estarà elevada si la causa del hipertiroïdisme és un
tumor en la hipòfisi, però en la resta dels casos la TSH estarà disminuïda.
També es pot detectar la molècula TSI, que estimula a la glàndula tiroide en la
malaltia de Graves.
En el cas del
goll multinodular o del adenoma tòxic es té que realitzar una gammagrafia.
Aquesta prova consisteix en injectar en la sang una substància que contingui
iode radioactiu, que senyalitzi les àrees de captació de la tiroide. Lo normal
és que tota la glàndula capti iode per a igual. En el cas del goll multinodular
s’observaran zones de la tiroide que no capten iode i nòduls que capten en
excés ; i en el cas d’adenoma tòxic es veurà únic nòdul gran que capta molt
iode radioactiu. L’examen no és dolorós pel malalt i no suposa un alt risc,
només es té que fer sota certa vigilància per si existeix una al·lèrgia no
coneguda prèviament.
A més, si es sospita
de la presència d’algun tumor en la glàndula tiroide, es poden prendre mostres
amb PAAF, que consisteix en puncionar la tumoració amb una agulla molt fina que
aspira la cèl·lules existents per analitzar-les posteriorment. Per poder
realitzar la punció és necessari que el nòdul sigui palpable, si no és així, es
poden prendre mostres amb l’ajuda d’un ecografia o fent una biòpsia mitjançant
una petita cirurgia.
Per últim és
molt important controlar el bon funcionament els òrgans que es veuen afectats
per les altes quantitats d’hormones tiroïdals, com el cor, pel que es té que
vigilar la tensió arterial diàriament, i també es té que realitzar un
electrocardiograma que descarti la presència d’arítmies. Si es sospita d’arítmia
del tipus fibril·lació auricular, el metge pot optar per realitzar una
ecocardiografia per poder veure el moviment del cor directament.
Tractament del hipertiroïdisme
Medicaments antitiroidals : Alguns d’aquests fàrmacs són el propiltiouracil
i el metimazol. No se sap molt bé
com actuen exactament, però disminueixen els nivells d’hormones tiroïdals. En 6
o 8 setmanes solen assolir els nivells normals de T3 i T4. I durant tot el
tractament es te que realitzar anàlisis de sang per controlar els nivells
d’hormones tiroïdals no siguin menors de habitual ( hipotiroïdisme ).
Com qualsevol
medicament, els antitiroïdals poden tenir efectes secundaris, entre els que
destaquen picor, exantemes en la pell, febre i, el més greu, agranulocitosi. La
agranulocitosi és la desaparició dels neutròfils en la sang, que són un tipus
de cèl·lules defensives que ens protegeixen de les infeccions ; quan això passa
és necessari retirar el fàrmac immediatament i corregir l’alteració.
Es té que
consultar el metge si s’està reben tractament amb antitiroïdals i es presenten
símptomes d’insuficiència tiroïdal com :
·
Depressió
·
Lentitud
física i mental
·
Augment
de pes
Propanolol : És un tipus de beta bloquejant, es a
dir, un fàrmac capaç de bloquejar els efectes del sistema nerviós autònom. S’utilitza
per alleujar els símptomes propis de la excitació a la que està sotmesa el
sistema nerviós que hem comentat
nerviosisme, tremolor, suor, etc... )
Iode radioactiu : Si utilitzem dosis diferents a les que
s’utilitzen per a la gammagrafia, el iode radioactiu pot destruir part de la
tiroide, i així paralitzar la sobreproducció d’hormones tiroïdals. No és un
tractament que es pugui utilitzar en nens o embarassades, ja que es tracta
d’una substància radioactiva perjudicial pels òrgans en creixement. El
principal problema que es pot ocasionar es que es destrueixi més glàndula
tiroide del normal, i la producció de T3 i T4 sigui escassa ( hipotiroïdisme ).
Cirurgia : En certes ocasions és necessari
extirpar la glàndula tiroide, ja sigui en part o totalment. La cirurgia està
indicada especialment en els casos del goll multinodular i l’adenoma tòxic, i
es procura respectar la major quantitat de glàndula tiroide sana possible. En ocasions
queda menys glàndula del necessari i, com passa al utilitzar iode radioactiu,
la persona es queda en un estat d’hipotiroïdisme.
Levotiroxina : No és un fàrmac per al tractament del
hipertiroïdisme, tot el contrari, és un medicament que substitueix a les
hormones tiroïdals ; per tant, només s’utilitza quan els tractaments anteriors
provoquen un estat d’hipotiroïdisme que és necessari corregir. Tenen molts pocs
efectes secundaris i són fàcils de controlar, per això és preferible corregir
l’hipertiroïdisme amb seguretat, inclús provocant un hipotiroïdisme que és
senzill de pal·liar.