PREVENCIÓ DE L’ALZHEIMER
Amb l’edat,
disminueix la capacitat cognitiva. Es creía que era un procés irreversible.No
és cert. En el cervell no solament es van morint les neurones, sino que es
formen també d’altres noves. Hi han set
regles d’or per mantenir les nostres falcutats mentals actives.
Per a tothom constitueix una font de por i malson perdre la
capacitat de pensar. Deixar de saber qui és un mateix.Patir l’alzheimer.
A mesura que un va sumant anys, s’incrementa el risc. Els
primers símptomes de una demència són diagnosticables vint anys abans de que es
produeixi l’aparició de l’enfermetat.
Envellir és de témer, ens diu l’inconscient. Perquè vell
equival a deteriorament mental.Però això no té per qué ser així.
La pèrdua de la capacitat cognitiva no és un símptoma que
forçosament acompanyi a la vellesa.
Tenim a la nostra disposició una mena de “compte cerebral”.
En el transcurs de la nostra vida anem ingresant a la mateixa i ens anem fent
unes reserves cognitives. Com si fessim un plà de jubilació. Qui es preocupa
d’augmentar aquestes reserves pot assolir la vellesa en plena forma mental.
Els científics han descobert que el cervell dels vells no
és necessàriament un órgan que es vagi
degenerant progressivament, sino un órgan capaç d’assolir tasques
d’aprenentatge i d’experimentar transformacions.
Podem exercitar el cervell el mateix que el cor o el bíceps.
Perquè el programa antienvelliment de les cèl-lules grises sigui el més efectiu
possible es recomana que es segueixin les següents regles :
REGLA 1 : BEURE CAFÉ
“La cafeïna és la substància psicoactiva més apreciada al
món”
Els filandesos són mestres en l’art de beure café. Per terme
mig cada finés consumeix 1737 tasses d’aquesta beguda estimulant per any, el
que suposa cinc tasses de café diaries.
Als alemanys també els hi encanta el café sol, el café amb
llet i el caputxino i beuen quatre tasses de café , en les seves diferents
varietats , al dia.
L’any 2007 el Centre d’investigació per la Prevenció i
serveis de Salut de Bilthoven en Holanda
va demostrar que la gent gran que bebien tres tasses de café
diàries perdien capacitat mental a un ritme bastant més lent que el observat en
els qui no prenien café.
Al llarg de deu anys, el mateix centre va realitzar un
seguiment de 676 persones sanes que havien nascut durant les décades de 1900 a
1920. Mitjançant l’aplicació de minitests mentals, els
investigadors van valorar periódicament les facultats superiors d’aquesta gent
gran. Així es va demostrar que la
degradació mental dels bebedors de café al llarg d’aquest deu anys era
considerablement menor, per terme mig, que la dels demés participants en el
estudi.
més.
El café ,consumit amb
mesura, protegeix de la degeneració de les capacitats mentals durant el
transcurs dels anys.
L’any 2002 un estudi de la Universitat de California a San
Diego, van descubrir que les dones que bevien café mantenien el seu vigor mental durant més temps.
En un estudi de quatre anys de duració, els investigadors
van analitzar les capacitats cognitives de 890 dones amb una edat mitjana de 72
anys.El resultat obtingut va ser que el café era bó pel cervell femení.
“ Nosaltres pensem
que la cafeína protegeix de l’alzheimer”, reitera Gary w. Arendash. En
experiments realitzats en animals,
Arendash ha comprovat que els ratolins que beuen café s’orienten molt millor en
un laberint que els seus congèneres que només beuen aigua.
Així, segons les seves conclusions, el café fa als
ratolins ser més llestos, al menys una miqueta més.
Investigar l’efecte positiu del café resulta d’interés de
cara al desenvolupament de medicaments eficients contra l’alzheimer. Aixó defen
Zaven S. Khachaturian, de la associació Nacional per l’alzheimer de Chicago.
No tenim cap fàrmac que tracti les causes de la patología,
només tenim fàrmacs que tracten els símptomes.
Van Gelder i el seu equip recomana la ingesta de tres
tasses diàries de café com la millor profilaxi en front a la demencia.
Hi ha la filosofía del principi “més ajuda a més” o “filosofía bebedora”. Així ho vol demostrar
l’institut de Pacífic per la investigación sobre la salut de Honululu. On es
vafer un permenoritzat estudi a llarg plaç a 8000 persones americanes de
ascendencia japonesa de edat mitjana.Quant més café bevien, menor era el seu risc de enfermar de
Parkinson.
I també el prejuduci estès de que el café resultava nociu
per al cor i la circulació es va demostrar que era infundat.
I l’any 2005 wolfgagng Winkelmayer, metge de la escola de
salut pública de Harvard (Boston) va demostrar que el café no augmenta la presió arterial.
REGLA 2 : CAPTURAR RADICALS
LLIURES
Els oxidants són substàncies altament reactives que tenen la
tendencia a combinar-se amb l’oxígen. Els oxidants destrueixen les molècules
receptores;els seus contraris, els antioxidants, les protegeixen.
L’antioxidant probablement més conegut és l’àcid ascórbic o vitamina C. Nous, verdures i fruites
contenen antioxidants que capturen els radicals que queden lliures per
l’oxidació de les molècules. Quant més exitosa resulti tal captura, major
benefici extreu el cervell.
Convé ,doncs, menjar regularment bróquil, carbassons o tomàquets,doncs – com va mostrar Martha Clare
Morris, de la Universitat de Rush (Chicago), en un ampli estudi amb 4000
participants-són especialmente els amants de la verdura els que es mantenen
mentalment en forma durant molt més temps.
Segons l’opinió de Patricia Mecocci, de la Universitat de
Perugia, es pot saber la capacitat cognitiva d’una persona mitjançant el seu
nivell d’antioxidants.
L’equip de Mecocci va descobrir que, en els pacients amb
alzheimer, es trobaven uns nivells sanguínis notablement baixos d’antoxidants.
El consum de
determinats aliments podría contrarrestar l’inici d’una demencia.
Un ambiciós estudi francés portat a terme per l’INSERM de París, en més de 8000 habitatants ancians de tres grans ciutats, va revelar que el consum abundant de fruites i verdures rebaixava la probabilitat de patir alguns dels molts tipus de demències existents.
J.A. vinson , de la universitat de Scranton a Pennsylvania,
ha arribat a la conclusió de que prunes,
figues i dàtils secs són també molt rics en polifenols, antioxidants,
que estroben sobre tot a la pell.
Mitjançant experiments realitzats en animalets, Francis
Lau del centre Inter-Salut de
Califòrnia, va demostrar que els polifenols que contenen els nabius (arándanos)contribuièixen a
reavivar l’intercanvi d’informació entre les cèl-lules nervioses en els
cervells vells.
És posible ,per tant, que els polifenols
beneficiin als humans.
REGLA 3 : MENJAR PEIX
Dóna igual que sigui salmó,
barat o sardines. El peix és quelcom obligat en qualsevol plà de menjar sà.
Un plat de marisc apetiosament preparat alegra no només el paladar, sino també el
cervell..
Els àcids grasos
omega-3 que conté el peix protegeixen del deteriorament mental,
tal i com varis estudis han posat de manifest, com el realitzat per Martha
Clare i als. Van investigar el consum de peix i la capacitat cognitiva d’uns
6000 voluntaris al llarg de varis anys. Tots els participants tenien que
començar l’investigació a partir dels 65 anys. Els resultats varen demostrar
que la gent gran que menjava peix varies vegades a la setmana es mantenen
mentalment en plena forma durant més temps
en vers qui despreciava aquest recurs a la seva dieta.
Segons Morris i Evans, la decadència cognitiva es demora en
els consumidors habituals de peix al
voltant de un 10%, comparat amb els que no el consumeixen.
Qui no menja peix es
degrada més ràpidament
Un recent estudi holandès també demostra que les capacitats intelectuals i mnémiques
de la gent gran que no són consumidors habituals de peix disminueix amb
celeritat major que els qui si ho són en un interval de cinc anys.
Un estudi publicat al 2004 per Kalmijin va assenyalar que
era sobre tot els peixos grasos els
qui rendien major benefici.
Els investigadors van
analitzar els hàbits alimentaris de 1613
holandesos de entre 45 i 70 anys, i van arribar a la conclusió que eren els peixos grasos com l’esturió
o la truita de riu, rics en àcids grasos omega-3, els millors per les
cèl-lules cerebrals, tot i que el colesterol i les grases saturades que contenen
actuaran de forma negativa en altres nivells.
Els àcids grasos
0mega-3 protegeixen front l’alzheimer tal i com ho ha comprovat Amalia Issa del centre Abramson a Huston. Issa va revisar quatre estudis sobre aquesta
qüestió. En tres d’ells es senyalava que aquesta substància alimentària retardava la demencia i
contrarrestava la degeneració mental.
A finals de 2007 Sarah Conklin de la universitat de
Pittsburg . Va registrar un
altre efecte positiu en els àcids grasos omega-3 : augmentaven no sols els rendiments cognitius, sino que
també millorava l’estat d’ànim. Els
voluntaris amb nivells alts d’omega-3 en sang patien amb menys freqúència
trastorns depresius.
Els investigadors del projecte nordamericà Healthy Beef (
Vaca Sana )ens ha demostrat que el bestià boví que pastura en els prats durant
l’estiu té per terme mig tres cops més alts els valors d’omega-3 en la seva
carn que el bestià criat de forma permanent en un estable. Així doncs, tot el
que vulgui mantenir-se mentalment en forma
tindrà que demanar al carnisser carn d´animals criats al camp.
REGLA 4 : CONSUMIR CUINA MEDITERRÀNIA I MENJAR
LLAMINADURES MOLT PUNTUALMENT
Una dieta mediterrània amb molta verdura i abundant peix és la
millor protección en front de l’alzheimer.
Aquesta és la
conclusió que va arribar Scarmeas de la universitat de Columbia a Nova York. Va
analitzar les dades de milers de persones
per averiguar fins a quin punt existía relació entre alimentació
mediterrània i disminució del risc de patir alzheimer. En la seva valoració
estadística va tenir en comte tant els individus sans com els malalts.
Buscava
descubrir els factors més fiables pels quals es pugui pronosticar
retrospectivament l’enfermetat d’alzheimer.
Amb aquest
propósit va recopilar información sobre la conducta alimentària , sobre els
hàbits de fumar i sobre les costums cuotidianes, així com el nivel de formació
dels seus voluntaris.
El resultat
el va deixar perplexe : ni el factor “fumar” ni el “formació” permitien augurar
que algú corria el risc de patir alzheimer.
El factor
“cuina mediterrània “,al contrari, era la més influent per determinar si algú
patiria l’enfermetat o no. I com cabria esperar des d’un principi, les
enfermetats prèvies com la diabetes i la hipertensió minçament tenien importància.
A ningú se li
havia passat pel cap que un plà de dieta mediterrània portat diàriament- amb
oli d’oliva, pasta i verdura fresca-protegiria millor front l’alzheimer que la
pròpia constitució.
Estaria bé
,per tant, que fessim una dieta mediterrània. I encara millor si ingerissim el
menor nombre de calories posibles.doncs
el menjar poc manté el cos i la ment jove.
Fa ja 70 anys
que es sabia que les rates vivien més temps
si seguien una dieta.
Des de el
2003, la tesis se ha generalitzat als humans : els aliments baixos en calories
activen la enzima SIR2, que allarga el periode vital de la información genética
del ADN.
Qui vulgui
envellir de forma sana no té que viure com un asceta. El menjar llaminadures de
manera ocasional està permés inclús recomanat. Lo important aquí és el que un
menja. Lo ideal és el Xocolata, i
quant més amarg, millor. El cacao que conté el xocolata estimula la circulació
cerebral. El cacao és, per tant; un aliment amb propietats antioxidants, al
igual que el bróquil o el suc de raïm.
També les nous i els fruits secs, rics en grases insaturades, pertanyen a
l’apartat de llaminadures saludables. Ningú té que renunciar al dolç, tan sols
que per envellir sanament s’ha de saber escollir les llaminadures correctes.
REGLA 5 . BEURE VI , SENSE EXCÉS
En el ví hi ha resveratrol,
un antioxidant que retarda la decadencia mental. L’alcohol- consumit amb
mesura- és bó per al ésser humà. Mary Ganguli de la universitat de Pittsburg va demostrar en un estudi de set anys de
duració que les persones que prenien ocasionalment un traguet d’alcohol no
envellien tant ràpidament com els abstemis.
La prova més convincent fins ara sobre l’efecte positiu de
l’alcohol la proporciona el Nurses
Health Study II. En aquest treball es van procotolaritzar els hàbits
cuotidiants d’un abundant nombre d’infermeres. L'estudi va començar al 1976 i va
arribar a incloure 120.000 participants.
En un subgrup de 12.480 dones es van realizar, ademés,
diversos tests cognitius per evaluar l’estat de forma mental i lacapacitat de
memoria.
Paral-lelament, el grup, que estaba dirigit per Meir j.
Stampfer, de la universitat de medicina de Harvard, va recollir
també nombroses dades sobre l’estil de vida i els hàbits alimentaris de les
voluntàries.
Els resultats demostren
que les persones que prenen 15 grams d’alcohol al dia són per terme mig
més eficients que els abstemis: els primers van recollir en els tests uns
resultats un 23% millors que els no
bebedors.
Per una altra banda, s`ha de tenir en comte que 15 grams
d’alcohol per dia no és una quantitat important. Correspòn a 0,3 litres de
cerveza aproximadament.
Tan aviat com aquesta quantitat diària augmenta , desapareix
l’efecte positiu en el cervell.
És ,per tant, la dosi l’aspecte decisiu perque l’alcohol
actui com elixir o com a verí per a les
persones.
Oliver Piguet de Nueva Gales del Sur va comprovar en 111
voluntaris ancians, que si se’ls augmentava l’ingesta d’alcohol es resentia el
cerebel.
REGLA 6 : MOURE´S
l’exercisi
corporal és bó per al cap. Arthur Kramer de la Universitat de Illinois, afirma
que l’esport proporciona ajuda als
ancians que còrren el risc de patir algún deteriorament mental.
La capacitat,
extremadament important,de no reaccionar davant les informacions irrellevants es
veu reforçada mitjançant l’activitat física, tal i com aquest expert gerentòleg
ha posat de manifest en diversos treballs.
Qui es mou, ajuda també al seu cervell
a diferenciar lo important de lo irrellevant.
Eric Larson,
de la universidad de Washington, afirma que el moviment protegeix de
l’alzheimer, sense fer entrenaments exigents.Tan sols en fer 15 minuts tres
cops a la setmana.
No importa
l’esport que es practiqui; tant és que sigui natació,caminar o montar en
bicicleta.
Lo principal
és que la persona es mogui, inclús quan existeix un risc genètic de patir alzheimer, l’esport
segueix donant un efecte protector a l’alzheimer.
Larson va
controlar l’estat de forma física de
1740 ancians al llarg de nou anys. Tots els participants superaven els 65 anys
quan va començar l’estudi i cap patia problemas sanitaris.
Els ancians
tenien que informar regularment a un equip mèdic sobre la seva activitat física.
El resultat
va ser el següent : Les persones físicament actives van mostrar un 30% menys de risc de patir alzheimer
que els sedentaris.
Qui vulgui
conservar el seu vigor mental, segons les conclusions de Kramer, deuria fer
varis cops a la setmana al menys mitja hora d’esport.
Mai es tard
per protegir-nos de l’alzheimer tot i haver cumplit els 75 anys segons els
estudis de Larson.
Es desconeix
la causa exacta, però si es sap que el cervell dels esportistes tenen millor
circulació que el dels sedentaris i, per tant, és menys vulnerable als danys.
L’esport mental està de moda . El programa “El jogging
cerebral del Dr. Kawashima”ha venut ja en tot el món més de 12 milions
d’unitats.
Recurrim als mots encreuats, als Sudokus, el desitg de
mantenir-se en forma està molt estès.
Però el
problema és no saber quin entrenament mental és efectiu i quin no.
Ulman Lidenberger del institut Max Plank ha comprovat que
els ancians augmentaven la seva capacitat mnémica mitjançant la realització de exercisis
cognitius, si aquests es desenvolupaven amb una pràctica intensiva.
Sigui com sigui , el que està demostrat és que el exercisi
cerebral exerceis efectes positius quan les tasques memorístiques resulten pertinents
per al desenvolupament diari.
Dit d’una altra manera els ancians tenen que apendre , per
exemple, a relacionar rostres amb noms. Les combinacions numériques sense
sentit resulten menys útils com a material d’aprenentatge.
Per aixó s’aboga pel exercisi mental amb coses molt properes
de la vida quotidiana. En un dels treballs es mostra com els ancians poden
mitigar el risc de patir demencia tocant música, llegint o divertint-se amb
jocs de taula. Si la freqúencia en realitzar aquestes activitats augmentava, disminuia la probabilitat
d’enfermar.
CONCLUSIÓ
Alimentar-se bé i de
forma equilibrada, moure´s asiduament i practicar exercisis mentals fa que un conservi el seu vigor mental durant
més temps.
Les enfermetats greus de la vellesa poden retardar-se- inclús
contrarrestar-se mitjançant el seguiment d’una alimentació sana.
La regla d’or de
l’alimentació consisteix en el següent :
-
Cinc
peces de verdura i fruita al dia
-
Dues
racions de peix a la setmana
-
Un vas de
vi negre al dia, i una tassa de café
Desgraciadament,
moltes persones que viuen en paisos industrialitzats els hi resulta difícil
seguir regles tan elemetals.
PERÓ VAL LA PENA FER
L’ESFORÇ
